Modernisme Català (1880-1910): Ideologia, Corrents i Períodes
Modernisme Català (1880-1910): Context i Objectius
El Modernisme va ser l'afany de modernització que es va concretar en una voluntat d'obertura de la cultura catalana cap als nous corrents culturals europeus, amb l'objectiu de transformar-la i posar-la al dia.
Períodes i Evolució del Modernisme
Fase 1: Ruptura Cultural i Radicalisme
Culturalment, vol un trencament total amb la burgesia i és molt radical. La revista L'Avenç va iniciar una campanya per promoure la reforma lingüística del català i va donar a conèixer a Catalunya la cultura europea del moment.
Fase 2: Nacionalisme de Dretes i Acceptació Burgesa
S'accepta la burgesia. El Modernisme es va considerar com un moviment no tan agressiu i es va iniciar amb l'aparició de la revista Joventut.
Corrents Ideològics i Estètics
Regeneracionisme
L'art havia de ser una arma política i la literatura, compromesa amb la societat. Expressa una actitud crítica respecte al poder i la injustícia. D'aquesta manera es podia canviar la societat. L'artista havia de ser un guia que orientés el poble cap al progrés.
Esteticisme (L'Art per l'Art)
Els escriptors, seguidors de la teoria de l'art per l'art, consideraven l'art com un mitjà d'evasió per a l'escriptor que és rebutjat per la societat. És aquest sentiment de rebuig el que fa que ells intentin aïllar-se i refugiar-se en l'art.
Determinisme
Doctrina segons la qual el destí de cada persona està fixat per sempre ja abans de néixer, de manera que tots els nostres actes estan predeterminats.
Vitalisme
Exalta el paper central de la vida humana al món.
Decadentisme
Considerava que la societat europea es trobava al final d'etapa, en un període decadent. Es buscava refugi en un món de bellesa ideal, de sensacions i d'imatges diferents a la realitat.
Simbolisme
Pretenia submergir estats d'ànim.
La Teoria de la Paraula Viva
La poesia és una activitat de l'esperit i té el poder de revelar la veritat absoluta amagada darrere de la realitat objectiva. Per tant, la poesia és un acte de sinceritat que neix del xoc emotiu entre el poeta i el món.
- La paraula ha de ser viva i espontània perquè són símbols de la realitat absoluta i, per tant, no es poden crear intel·lectualment.
- El poeta és un vident dotat de la major percepció i és l'encarregat de guiar la resta d'homes i mostrar-los la bellesa.