Modernisme Català: Artistes i Obres Clau
El Modernisme Català: Art i Societat
El Modernisme comença l'any 1892. El seu objectiu era que la cultura catalana fos una cultura moderna i europea. Anaven emergint nous corrents com el simbolisme, l'impressionisme, l'esteticisme i el regeneracionisme, que defensaven un "art nou", més espiritual i més simbòlic, és a dir, un art modern. Els corrents van confluir, en el tombant de segle, en el Modernisme. La consolidació d'una classe burgesa va fer possible que els seus fills poguessin formar-se, viatjar i dedicar-se plenament a l'art. És així com va sorgir una generació d'artistes vocacionals que entenien l'art com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal. En moltes famílies hi va haver greus conflictes entre el fill idealista, que es volia dedicar a l'art duent una vida bohèmia, i el pare burgès i materialista, a qui només preocupava la continuïtat de la seva empresa. De manera semblant es va presentar el conflicte entre l'artista i la societat. Els modernistes s'interessaven per la globalitat de l'art. Per això organitzaven trobades i tertúlies on exposaven les creacions artístiques, explicaven els seus projectes i intercanviaven opinions. Les Festes Modernistes de Sitges (1892-1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies al cafè Els Quatre Gats (1897-1903) són els exemples més significatius d'aquests actes.
Autors Clau del Modernisme
Hi va haver tres autors molt significatius per al Modernisme: Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Víctor Català.
Joan Maragall: Poesia i Compromís
Joan Maragall és el poeta més representatiu, amb una gran formació literària, traductor de diversos autors europeus contemporanis i compromès amb la societat del seu temps. Maragall fa un pas decisiu per a fer de la poesia catalana una poesia moderna. És fill de família burgesa. Va iniciar la seva activitat periodística; va entrar a la redacció del Diario de Barcelona i va col·laborar a la revista L'Avenç, la més significativa del Modernisme. Ell va elaborar la seva pròpia teoria poètica (paraula viva). Joan Maragall manifesta les seves idees i els seus valors morals.
Santiago Rusiñol: Artista Modernista
Santiago Rusiñol és l'artista modernista per excel·lència. L'any 1889 se'n va anar a París, la capital europea de l'art, amb l'objectiu de conviure amb els artistes més innovadors i destacats de l'època. Va promoure les Festes Modernistes de Sitges. L'any 1899 va estrenar la seva primera obra de teatre, L'alegria que passa. L'Auca del senyor Esteve presenta, amb humor i ironia, el conflicte entre l'artista modernista i la família petitburgesa més o menys consolidada. La combinació de realisme i humor fa que l'obra esdevingui una autèntica caricatura de la burgesia de l'època.
Víctor Català: La Força de "Solitud"
Caterina Albert, l'escriptora que s'amagava sota el pseudònim de Víctor Català, va escriure una de les grans novel·les del segle XX, Solitud. La seva obra està ambientada en el món rural i especialitzada a narrar els aspectes més tètrics i ombrívols d'aquesta societat. La novel·la modernista, contràriament a la realista, ens transmet la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. D'altra banda, incorpora elements simbòlics i s'interessa per les tensions més interiors dels personatges. Solitud és una novel·la sobre la vida d'una noia que es veu obligada a afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, el desamor, la solitud de la muntanya, la por obsessiva de l'entorn, la pèrdua de les il·lusions i la violació per part de l'home que encarna el mal. La caracterització dels personatges es fa principalment a través de l'aprofundiment en el seu món interior. Els personatges i els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic.
Obres Destacades del Modernisme
- Joan Maragall: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Seqüències (1911) i La Vaca Cega.
- Santiago Rusiñol: L'alegria que passa (1899), L'Auca del senyor Esteve (1909).
- Víctor Català: La infanticida (1898), Solitud (1905).