Modernisme Català: Característiques, Corrents i Cronologia (1890-1900)
El Modernisme Català: Un Moviment de Renovació Cultural
El Modernisme va ser un moviment cultural, artístic i literari que a Catalunya es va desenvolupar entre els anys 1890 i 1900.
Objectius i Confrontació Social
Els modernistes es van proposar combatre l'anacronisme, l'atavisme, el tradicionalisme, el culte al passat, l'historicisme nostàlgic, l'immobilisme, el sucursalisme i el provincianisme que, segons ells, caracteritzava l'estat de la cultura catalana a la seva època. L'objectiu era substituir-ho per una cultura amb vocació de modernitat, europea, cosmopolita, nacional i autosuficient.
Per dur a terme aquest procés de transformació, van elaborar una estratègia de confrontació amb la burgesia. Aquesta oposició artista-societat és paral·lela a d'altres dualismes fonamentals:
- Esperit-Matèria
- Vida-Mort
- Modernitat-Tradició/Atavisme
- Cultura-Natura
- Individu-Massa
- Idealisme-Materialisme
- Vitalisme-Determinisme
- Sucursalisme Provincí-Nacionalisme Català
- Poesia-Prosa (en termes de Rusiñol)
Corrents Ideològics del Modernisme
Dins aquest moviment podem distingir dos corrents ideològics principals, que representen dues respostes antagòniques al conflicte Idea-Realitat:
1. Esteticisme o Partidaris de l'Art per l'Art
Davant un món que no els agradava o una realitat decebedora, els esteticistes decideixen evadir-se'n.
2. Regeneracionisme
Aquests concebien l'art i la literatura com una eina per transformar la realitat.
El Credo Estètic Comú
Tots dos corrents, però, compartien un mateix credo estètic:
- Formulaven una aposta decidida per la modernitat.
- Adoptaven una actitud crítica davant el passat i la tradició.
- Assimilien i introdueixen dins la literatura catalana els corrents europeus en voga (prerafaelitisme, simbolisme, decadentisme, vitalisme, irracionalisme...).
- Manifestaven actituds antiburgeses.
- Compartien una cosmovisió dualista (les oposicions indicades anteriorment).
- Manifestaven una concepció totalitzadora de l'art i la cultura (art-total o art-síntesi).
- Valoraven la literatura popular no pels seus aspectes folklòrics, sinó perquè els permetia accedir a la idea de mite.
- Sotmetien el material lingüístic a una profunda elaboració formal per conferir-li un valor autònom respecte del contingut.
Evolució del Moviment
Entre els anys 1890 i 1900, aquest moviment mostra la seva cara més combativa, expressada a través d'actituds profundament antiburgeses, ja sigui de signe regeneracionista (com a L'Avenç) o de signe esteticista (com a les Festes Modernistes de Sitges, promogudes per Rusiñol).
A partir del 1900, però, el Modernisme es converteix en el moviment literari i artístic de moda entre la burgesia del país.