El Modernisme Català: Història, Característiques i Corrents
Què és el Modernisme?
Etapes del Modernisme
Etapa 1: 1892-1900 (Etapa combativa)
En aquesta etapa, els modernistes publiquen diverses revistes i mostren el seu rebuig cap a la burgesia. Consideraven els burgesos massa materialistes i creien que no els deixaven expressar-se lliurement.
Etapa 2: 1900-1911 (Etapa d'assimilació o acceptació)
Durant aquesta etapa, modernistes i burgesos es reconcilien per necessitat mútua.
Períodes del Modernisme
- 1892-1900: Època de la revista L'Avenç. Aquesta publicació va donar a conèixer la cultura europea i va promoure la reforma lingüística. Va desaparèixer per ser considerada massa anarquista.
- 1900-1911: Època de la revista Joventut. Consolidació del moviment. El Modernisme perd agressivitat.
Bohèmia Negra
La Bohèmia Negra defineix un estil de vida que comprèn aquells artistes que se sentien inadaptats al medi urbà i sense suport econòmic. Això els obligava a malviure fent feines poc remunerades que no els permetien viure de la seva passió: l'art.
Bohèmia Daurada
La Bohèmia Daurada descriu un estil de vida en el qual es trobaven artistes, generalment descendents de la burgesia catalana, que es podien permetre viure de l'art sense problemes econòmics. Un exemple d'artista d'aquest grup seria Santiago Rusiñol.
Vessants del Modernisme Català
El Regeneracionisme
Els regeneracionistes intentaven renovar els aspectes de la societat en què vivien, aprofitant els elements considerats positius. Volien superar allò que els semblava vell i caduc. Les tendències anarquitzants que predominaven en alguns grups a l'inici del moviment van donar pas a actituds més moderades, tot i que en pocs casos van participar en la vida política organitzada de l'època.
L'Escepticisme
Aquest corrent estètic apareix a l'inici del moviment entre els intel·lectuals que, com els regeneracionistes, veien la necessitat de canvis en la societat, de modernitat i d'acostament a Europa. No obstant això, a diferència dels regeneracionistes, no creien possible la intervenció directa a causa dels seus plantejaments, que consideraven diferents i irreconciliables amb la resta de la gent. Com a conseqüència, s'aïllaven d'un entorn que els semblava que no els entenia i els rebutjava, i al qual ells menyspreaven. Buscaven la creació d'una obra artística que tingués valor per ella mateixa.