Modernisme català: novel·la rural, decadentista i costumista
Modernisme
Fou un moviment complex i contradictori, resultat d'influències molt diverses.
Etapes
- Inici i formació (1892–1900): mostra una forta preocupació per la normalització de la llengua. Trobem dos corrents ideològics que utilitzaven la revista L'Avenç i, més tard, Catalònia com a mitjà d'expressió.
- El regeneracionisme: els artistes volien la renovació d'aspectes de la societat i calia aprofitar aspectes positius.
- L'esteticisme: no creien possible intervenir directament en la societat. Buscaven la creació d'una obra artística que tingués valor per si mateixa.
- Modernisme triomfant (1900–1911): apareix la revista Joventut i s'assimilen els escriptors de la Renaixença. S'hi conrea el ruralisme i trobem les primeres obres del Noucentisme.
Novel·la rural i decadentista
La novel·la modernista reflectia la realitat a través de l'emoció que l'artista havia viscut i que li permetia superar les aparences de la realitat externa.
Característiques
- Novel·la rural: El ruralisme modernista s'oposava a la visió del camp idealitzada i folklòrica de la Renaixença. Els narradors modernistes plantejaven en l'ambient rural problemes d'abast més universal, com relacions conflictives entre un individu i una massa social.
- Víctor Català (1869–1966): va néixer i morir a l'Escala. Dedicada a la literatura i a la pintura. Obra: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907), i la publicació de Solitud (1905). Destaquen també La infanticida i la figura de Caterina Albert.
- Novel·la decadentista: descriu la suggestió i reflectava una realitat interior amagada. Temes freqüents: l'erotisme i la sensualitat.
- Prudenci Bertrana (1867–1941): va néixer a Tordera. El 1906 publicà Josafat. Va morir a Barcelona. Obra: Proses bàrbares (1911), Els herois (1920), El meu amic Pellini i altres contes (1923) i Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925). Conté elements de la novel·la: la religiositat de l'escenari, el mite de la Bella i la Bèstia i la lluita del jo del campaner entre el bé i el mal.
Novel·la costumista
El costumisme és una forma híbrida en què es confonen esquemes romàntics i realistes.
Santiago Rusiñol: va ser el màxim exponent de la novel·la costumista dins el Modernisme. Obres: El pobre gris (1902) i L'auca del senyor Esteve (1907).