Modernisme Català: Teatre, Escola Mallorquina i Autors Essencials
El Teatre Modernista Català i l'Escola Mallorquina
Tendències del Teatre Modernista Català
Van marcar les dues tendències del teatre modernista català: la simbolista o decadentista i la ideològica, en què s’expressaven, a través dels personatges i les situacions, les concepcions modernistes i el seu xoc amb la realitat social.
L'Escola Mallorquina: Poesia Refinada
Primerament només gràfic, després aplicat pels noucentistes a un grup de poetes mallorquins de principis del segle XX, amb un model de llengua refinat i subtil. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover en foren els màxims representants. Caracteritzada pel classicisme i l’assumpció de la tradició popular. D'arrel cristiana i conservadora. A partir del 1906, alguns s’aproparen al Noucentisme.
Autors i Obres Clau del Modernisme Català
Víctor Català: La Veu de la Solitud
Caterina Albert i Paradís (L'Escala, 1869-1966). Gran novel·lista del Modernisme català. Autodidacta. El seu pseudònim masculí es degué a la voluntat de mantenir en secret la seva identitat, arran de l’escàndol que ocasionà el seu monòleg La infanticida (1898); però també va obeir a un distanciament respecte de la literatura femenina de l’època, segons ella massa autobiogràfica.
La seva obra fonamental és Solitud, publicada per entregues a la revista Joventut entre 1904 i 1905. Tota l’obra gira a l’entorn del drama de la protagonista, la Mila, casada de fa poc amb un home sense cap mena de voluntat i que es troba sola fent d’ermitana enmig d’una natura hostil. Només el personatge del pastor Gaietà, prototip de l’heroi modernista, la farà reconciliar-se amb el paisatge; però un desenllaç pessimista fa que la Mila acabi per abandonar l’ermita i el marit. Escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc, i en algun cas amb una peculiar barreja dialectal. També fou autora de Drames rurals (1902) i d’Un film (3000 metres) (1918).
Santiago Rusiñol: L'Artista Polifacètic del Modernisme
Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), on morí pintant-ne els jardins. Fou un artista polifacètic. Tot el que fos novetat i modern ja li servia.
Un dels personatges més emblemàtics del Modernisme: dramaturg, novel·lista i pintor.
Pertanyent a l'alta burgesia catalana i representant de la bohèmia daurada. Visqué un temps a París, capital de l'art mundial a l'època. Membre destacat d'*Els Quatre Gats* (lloc de reunions i tertúlies a Barcelona) i organitzador de les *Festes Modernistes* a Sitges.
El teatre de Rusiñol comprèn obres de caràcter esteticista, com L’alegria que passa (1891) o Cigales i formigues (1901), totes dues sobre l’enfrontament entre l’artista i la societat. També, un vessant més proper al teatre de denúncia, com L’heroi (1093), sobre les guerres colonials.
No obstant això, el Rusiñol més conegut és el de les obres humorístiques i costumistes, com ara Els Jocs Florals de Canprosa (1902).