Modernisme a Catalunya: corrents, festes i revistes

Modernisme a Catalunya (s. XIX–XX)

Corrents estètics

Esteticista / decadentista / simbolista: No atribueix a l'art una funció de transformació social. Cultiva l'art per si mateix: consagració de l'artista. Vida bohèmia (lliure, sense convencions socials).

Regeneracionistes / vitalistes: Recerca de construir una cultura nacional catalana moderna, incloent-hi la llengua.

Jugendstil i Art Nouveau

Jugendstil (Alemanya) i Art Nouveau (França i Anglaterra), s. XIX–XX, es van desplegar en totes les arts. Les bases foren: renovació dels materials artístics, valoració de la consciència de ser artista i de la imaginació, i reivindicació del passat històric de ciutats i nacions. (A Catalunya va durar 20 anys.)

Comença: Exposició Universal de 1888; festes modernistes; aparició de revistes com L'Avenç, Els Quatre Gats, Catalònia, Diari de Barcelona i La Vanguardia.

Continua: consolidació de molts artistes (ajudats per la burgesia), creació de l'IEC (1907) i la Setmana Tràgica.

Acaba: mort de Joan Maragall i de Nonell (1911).

Etapes i festes modernistes

1a etapa

El 1892 es publica l'article 'Viure del passat' de Jaume Brossa i és considerat l'inici del moviment. L'Avenç (del 1881 al 1884 defensa l'estètica naturalista i realista; del 1889 al 1893 s'inicia la campanya ortogràfica). Diari de Barcelona: diari de la burgesia. Influència d'idees de Nietzsche. La Vanguardia col·labora amb Rusiñol, Cosella i Yxart. Catalònia: simbòlic i vitalista, defensa idees nacionalistes literàries radicals.

Festes i actes destacats:

• 1a festa: exposició de quadres de Rusiñol.
• 2a festa (1893): inauguració del Cau Ferrat; representació d'una obra de Maeterlinck traduïda per P. Fabra; es criticava que els Jocs Florals eren fullaraca.
• 3a festa (1894): decadentista; assistí gent convidada per S. Rusiñol; enterraven dos grecs i hi hagué la representació de 'La Damisela Santa' de Maragall.
• 4a festa (1897): representació de l'òpera 'La fada' d'Enric Morera; en aquesta festa es va crear la revista Catalònia.
• 5a festa (1899): última; inauguren l'estàtua Greco i es pronuncien discursos.

2a etapa

Modernisme triomfant: les formes es difonen per diaris i revistes. La publicació Joventut (1900–1906) recull els dos corrents; hi ha expansió i consolidació del catalanisme entre les petites burgesies i els liberals. El moviment és entès i establert per la burgesia.

Temes: catalanisme, ruralisme i vitalisme. El catalanisme és una política nacionalista catalana que dona valor als JF (Jocs Florals). El vitalisme té un component messiànic: l'artista és considerat un missatger o missió, dotat d'uns dons quasi sobrenaturals. Perd importància l'art pur i guanya pes la política.

Nota: He corregit ortografia, puntuació i majúscules respectant tot el contingut original i mantenint els detalls cronològics i noms esmentats.