El Modernisme a Catalunya: Poesia i Narrativa

El Modernisme

El Modernisme és un moviment que sorgeix a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX fins a la primera dècada del segle XX (1892-1911). Tenia un objectiu clar: construir una cultura nacional i oberta a Europa, en contraposició a la Renaixença. Es caracteritza per un desig de modernització i un afany renovador, amb un esperit cosmopolita.

Dues etapes:

• Etapa combativa (1892-1898): els artistes lluitaven per imposar el Modernisme amb una actitud crítica envers la societat. Aquest fet els porta a l'enfrontament i, més endavant, a l'aïllament.
• Etapa establerta (1898-1911): representa la consolidació del Modernisme, que és acceptat per la burgesia. És el període més fructífer de la poesia i la narrativa modernistes.

Destaca la peculiar relació que s'estableix entre intel·lectuals i societat: els modernistes es veuen a si mateixos com a éssers excepcionals, capaços de transformar o regenerar la societat amb el seu art, uns líders o guies que transmeten la bellesa per mitjà del seu art.

La poesia modernista

A l'etapa de consolidació, hi ha dues propostes diferents:

• La proposta espontaneïsta: representada per Joan Maragall, defensa l'expressió oberta, lliure i espontània, sense sotmetre's a normes estrictes. Inclou el vitalisme (exaltació del valor de la vida) i el regeneracionisme.
• La proposta formalista: pretén recuperar el valor de la forma en la creació poètica i vol crear un llenguatge poètic més definit i formal. S'identifica amb el corrent del parnassianisme. Està representada per l'Escola Mallorquina. Els temes preferits són el paisatge harmònic i equilibrat; el dramatisme de la vida, la capacitat destructiva del temps i la presència de la mort; la història i l'art clàssics, i els temes bíblics.

Joan Maragall

Va destacar com a poeta. Obres: La Vaca Cega, Cant espiritual. Les seves poesies es classifiquen en:

• Poesia de la natura: el paisatge. La fageda d'en Jordà
• Poesia patriòtica: reelabora mites de Catalunya i també mostra trets catalanistes. Oda a Espanya
• Poesia vitalista: mostra el seu vessant més optimista. Excelsior
• Poesia decadentista: expressa els estats d'ànim que parlen de la mort i del mal. Hi apareixen tòpics decadentistes.

Obres no poètiques: Elogi de la paraula i Elogi de la poesia.

L'Escola Mallorquina

Integrada per poetes mallorquins que comparteixen els trets poètics i l'interès pel projecte de modernitzar la llengua i la cultura catalanes, i la voluntat d'incorporar les Illes Balears a la realitat cultural catalana.

El poeta més important de l'Escola Mallorquina és Miquel Costa i Llobera. Li agradava molt escriure poesia i és considerat l'iniciador d'aquesta escola. Obra: Horacianes.

A l'Escola Mallorquina hi pertanyen també els escriptors Joan Alcover i Maria Antònia Salvà.

• Joan Alcover (1854-1926): fou un poeta i assagista. La mort de gairebé tota la seva família el va fer patir molt, fet que es reflecteix a les seves obres.
• Maria Antònia Salvà (1869-1958): es va dedicar a la poesia i a la traducció. La seva obra se centra especialment en el paisatge.

La narrativa modernista

Període on es pretén modernitzar la prosa en la llengua catalana. S'exploren noves formes d'expressió, especialment la prosa poètica.

Temàticament reflecteix les tensions entre l'individu i la societat.

• Narrativa rural: té lloc al camp. Els personatges són pagesos i estan sotmesos al seu entorn. Autora: Víctor Català.
• Narrativa costumista: es desenvolupa a la ciutat. Els personatges representen els ideals i interessos de la burgesia. Autor: Santiago Rusiñol.
• Narrativa decadentista: visió molt pessimista de la realitat. L'autor més important és Prudenci Bertrana.

Víctor Català

Les seves activitats literàries van ser diverses, ja que va escriure poesia, teatre i, sobretot, narrativa.

Cal destacar els Drames rurals i la novel·la Solitud, protagonitzada per la Mila, una noia acabada de casar que se n'ha anat a viure a una ermita dalt de la muntanya.

Santiago Rusiñol

Va preferir el món artístic, es va dedicar a la pintura i la literatura i es va convertir així en el prototip d'artista modernista.

Destaquen les obres: L'alegria que passa, Cigales i formigues, L'auca del senyor Esteve.