El Modernisme: Definició, Objectius i Figures Clau
Definició del Modernisme: Origen i Abast Europeu
El Modernisme va ser un moviment cultural que es va estendre arreu d'Europa entre 1890 i 1910.
A Espanya es va desenvolupar amb molta força a Catalunya (centre de la industrialització), mentre que a València la seva influència va ser més feble.
Crítiques del Modernisme a la Renaixença
La nova generació d'artistes i intel·lectuals (escriptors, pintors, músics, arquitectes...) eren fills de burgesos, pertanyents a una classe social alta amb gran poder adquisitiu.
Aquests joves s'anomenaven "modernistes" perquè es consideraven "els moderns" de l'època, amb idees progressistes. Van reaccionar en contra del moviment de la Renaixença (el moviment de moda de l'època passada dels seus pares). Per aquest motiu, van criticar el culte excessiu a l'Edat Mitjana, la ideologia conservadora i el gust pel localisme (la idealització del món rural i les llegendes).
Objectius del Modernisme: Modernització i Art Total
Els modernistes tenien com a objectiu modernitzar la cultura i la literatura per a posar-la a nivell europeu, pretenien, així, transformar la societat fent-la moderna.
Per a poder fer aquesta transformació des de dins de la societat, aquests intel·lectuals van pretendre inserir l'art dins de la vida social, i van potenciar qualsevol activitat artística: la música, la pintura, l'escultura, la literatura, l'arquitectura, l'art decoratiu com els cartells, etc. Van crear un art total en què totes les arts estiguessin connectades i fossin dependents les unes de les altres.
Aquesta renovació cultural va suposar una ruptura amb el passat, i es va concretar en la voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, moderna i europea.
La Visió Modernista de la Poesia
Com ja hem indicat, els modernistes van rebutjar la Renaixença. Així doncs, els poetes modernistes pensaven que la poesia de la Renaixença era estèril per la poca temàtica (només: pàtria, fe i amor), poc sincera amb els sentiments del poeta i que el llenguatge era molt arcaïtzant o antiquat.
Joan Maragall: Poeta Clau del Modernisme i la Paraula Viva
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), fill d'un industrial tèxtil, va estudiar llengües estrangeres (francès, anglès, italià i alemany) i música, a més de llicenciar-se en Dret. Va treballar de periodista i de traductor d'autors del moment (Nietzsche, Novalis, Goethe...), la qual cosa li va permetre conèixer de primera mà les tècniques dels intel·lectuals europeus.
Maragall va ser el millor poeta modernista, va formular la Teoria de la Paraula Viva o Espontaneisme i la va aplicar a la poesia. Segons aquesta teoria (inventada per ell), calia escriure les paraules en els versos quan sorgien d'un moment d'inspiració; un cop escrites, quedaven sagrades i intocables.