Modernisme: Introducció al moviment artístic i les seves etapes

Introducció al Modernisme: El moviment artístic

El moviment artístic del Modernisme va sorgir a Europa al s.XIX. L'objectiu era arribar a la creació de l'art total. No va ser un moviment estrictament literari. El modernisme té dues etapes:

Etapa combativa

Actitud crítica envers la societat, per la qual cosa l'art té un refugi per a ells.

Etapa establerta

Consolidació del modernisme, que és acceptat per la burgesia. Joan Martorell.

La relació entre intel·lectuals i societat

Alguns modernistes es veuen com a éssers excepcionals, capaços de transformar la societat, uns líders que transmeten la bellesa pel seu art, que consideren una religió sagrada.

La poesia modernista

• Proposta espontaneista: defensa l'expressió oberta, lliure i espontània sense sotmetre's a normes estrictes. Inclou regeneracionisme (regenera i modernitza la societat).
• Proposta formalista: crea un llenguatge poètic més definit i formal. Vol seguir models clàssics grecollatins i considera el sonet com una forma poètica més perfeccionada.

L'Escola mallorquina

Integrada per poetes mallorquins, trets poètics i l'interès pel projecte de modernitzar la llengua i cultura catalana, així com la voluntat d'incorporar les Illes Balears a la realitat cultural catalana. El poeta més important és Miquel Costa i Lloberda i Joan Alcover.

Joan Maragall

Destacà com a poeta. Va escriure La vaca cega i Cant espiritual. Les seves poesies es classifiquen en:

• Poesia natural: el paisatge és un dels temes principals, a través dels elements suggereix sentiments personals.
• Poesia patriòtica: reelabora mites de Catalunya, com Comte Arnau i l'Oda a Espanya.
• Poesia vitalista: mostra la seva part més optimista, d'amor a la vida malgrat la contradicció entre joia i dolor.
• Poesia decadentista: expressa estats d'ànim (felicitat, tristesa...) que parlen de l'amor i del mal.

Narrativa modernista

Pretén modernitzar la prosa en la nostra llengua, explora noves formes d'expressió situades a mig camí entre poesia i prosa, farcida de recursos retòrics.

• Narrativa rural: al camp, Víctor Català.
• Narrativa costumista: a la ciutat, Santiago Rusiñol.
• Narrativa decadentista: visió de la realitat. Personatges viuen turmentats per les seves contradiccions. Prudenci Bertrana.