Modernisme: Introducció al moviment artístic i les seves etapes
Introducció al Modernisme: El moviment artístic
El moviment artístic del Modernisme va sorgir a Europa al s.XIX. L'objectiu era arribar a la creació de l'art total. No va ser un moviment estrictament literari. El modernisme té dues etapes:
Etapa combativa
Actitud crítica envers la societat, per la qual cosa l'art té un refugi per a ells.
Etapa establerta
Consolidació del modernisme, que és acceptat per la burgesia. Joan Martorell.
La relació entre intel·lectuals i societat
Alguns modernistes es veuen com a éssers excepcionals, capaços de transformar la societat, uns líders que transmeten la bellesa pel seu art, que consideren una religió sagrada.
La poesia modernista
- Proposta espontaneista: defensa l'expressió oberta, lliure i espontània sense sotmetre's a normes estrictes. Inclou regeneracionisme (regenera i modernitza la societat).
- Proposta formalista: crea un llenguatge poètic més definit i formal. Vol seguir models clàssics grecollatins i considera el sonet com una forma poètica més perfeccionada.
L'Escola mallorquina
Integrada per poetes mallorquins, trets poètics i l'interès pel projecte de modernitzar la llengua i cultura catalana, així com la voluntat d'incorporar les Illes Balears a la realitat cultural catalana. El poeta més important és Miquel Costa i Lloberda i Joan Alcover.
Joan Maragall
Destacà com a poeta. Va escriure La vaca cega i Cant espiritual. Les seves poesies es classifiquen en:
- Poesia natural: el paisatge és un dels temes principals, a través dels elements suggereix sentiments personals.
- Poesia patriòtica: reelabora mites de Catalunya, com Comte Arnau i l'Oda a Espanya.
- Poesia vitalista: mostra la seva part més optimista, d'amor a la vida malgrat la contradicció entre joia i dolor.
- Poesia decadentista: expressa estats d'ànim (felicitat, tristesa...) que parlen de l'amor i del mal.
Narrativa modernista
Pretén modernitzar la prosa en la nostra llengua, explora noves formes d'expressió situades a mig camí entre poesia i prosa, farcida de recursos retòrics.
- Narrativa rural: al camp, Víctor Català.
- Narrativa costumista: a la ciutat, Santiago Rusiñol.
- Narrativa decadentista: visió de la realitat. Personatges viuen turmentats per les seves contradiccions. Prudenci Bertrana.