Modernisme i literatura europea al final del segle XIX
La literatura europea al final del s. XIX
A partir de mitjan del segle XIX es pot considerar que el moviment romàntic a Europa havia passat de moda.
Moviments de l’època
- Parnassianisme — L'ideal estètic era fer una poesia formalment impecable, impersonal, objectiva i descriptiva; l'objectiu era la bellesa, independentment del contingut.
- Simbolisme — Va sorgir a França; no es basa en la descripció, sinó a suggerir mitjançant símbols.
- Decadentisme — No és, pròpiament, un moviment. Es va iniciar a París i va tenir influència en la majoria de les arts plàstiques. Defensaven l'art per l'art, consideraven que l'artista està per damunt de qualsevol tipus de moral i tenien debilitat per les coses rares, extravagants i exòtiques.
El modernisme
La Restauració de la monarquia borbònica va comportar un període de pau social i la burgesia catalana — sobretot — va assolir una folgada posició econòmica.
El Modernisme artístic i el Modernisme literari: la majoria d'intel·lectuals es consideraven moderns i s'aplicaven el nom de modernistes.
Anomenem modernisme el moviment que va sorgir a Catalunya al final del segle XIX amb la voluntat de transformar la cultura i l'art tradicionals en una cultura nacional moderna.
El Modernisme literari: un moviment dual
- La tendència simbolista-decadentista: va tenir com a capdavanter Santiago Rusiñol; defensava que l'artista, davant la indiferència amb què era rebuda la seva obra, s'havia de refugiar en la religió de l'art.
Va ser a Sitges on Rusiñol va crear el santuari de l'art modernista i va organitzar les Festes Modernistes de Sitges. El Modernisme va ser un moviment complex i canviant; va significar un pas endavant molt important en la consolidació del catalanisme polític.
Joan Maragall
Nascut a Barcelona, no va voler seguir el negoci familiar i es va dedicar al periodisme i a la literatura. Va col·laborar també a L'Avenç, la revista impulsora del moviment modernista.
Maragall representa l'intel·lectual típic modernista: va ser col·laborador assidu d'un diari i, alhora, va conèixer autors europeus.
L'obra
Maragall explica el concepte de poesia amb la teoria de La paraula viva: el poeta, en contacte amb la natura i després d'una experiència contemplativa, transforma la paraula en poesia. Visions i cants tracta de mites de la cultura catalana. Els cants són poemes escrits per ser musicats. Del Cant espiritual —> Seqüències