El Modernisme: Moviment artístic i literari a Catalunya

El Modernisme

Sorgeix a finals del segle XIX i principis del XX i s’estén per tota Europa.

Té l’intenció de modernitzar i europeïtzar la literatura catalana.

Critica la societat i cultura catalanes, considerades anacròniques, antiquades i localistes.

El moviment comporta l’inici d’una obsessió constant per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle XX va significar, entre altres coses, una celebració constant de la novetat.

Estava caracteritzat pel simbolisme (moviment francès que reacciona contra el realisme i es fonamenta en la suggestió i en una tendència cap allò espiritual) i el decadentisme (tendència francesa que exagera alguns trets del simbolisme i es recrea en la decadència de final de segle. A més, també va rebre influència de Nietzsche amb la seva idea de superhome i el seu concepte de voluntat.

Va néixer la figura del bohemi, un personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i idealista. Cal distinguir-ne dos tipus: la negra (pròpia dels qui realment vivien al marge de la societat) i daurada (que criticava la burgesia, però provenien d’ella o vivien bé).

És un moviment decorativista, vistós i espectacular.

Relacionat amb els moviments de l’esquerra i amb un marcat nacionalisme.

LIMITS CRONOLÒGICS

Apareix com a moviment global al 1892 quan la revista L’AVENÇ es converteix en la plataforma del moviment, ja que recull totes les novetats artístiques i literàries produïdes a Europa.

Es tanca l’any 1911, quan moren Joan Maragall i Isidre Nonell.

OBJECTIUS DEL MODERNISME

El modernisme pretén:

• Modernitzar la cultura catalana a partir del trencament amb la tradició anterior, que consideren anacrònica.
• Europeïtzar la cultura i la societat catalana.
• Normativitzar i modernitzar la llengua.
• Renovar les estructures polítiques i socials.

ETAPES DEL MODERNISME

1a etapa: 1892-1900

Etapa més combativa i teòrica on es comencen a assumir les novetats que es donen a Europa en tots els àmbits gràcies a la revista L’AVENÇ que es converteix en la plataforma dels joves modernistes (Fabra, Maragall, …) i que recull les novetats del moment (obra de Nietzsche, …).

Joan Maragall critica el sistema polític espanyol de la Restauració, el caciquisme, l’immobilisme social, …, i demana una resposta de la burgesia catalana, ja que creu que és l’únic sector capaç de renovar el país i de ser el motor d’Espanya.

Hi ha dues corrents:

• Regeneracionisme: considera que la societat és provinciana, localista i anacrònica. Per tant, està abocada a la decadència si no es modernitza i s’europeïtza.

A més, hi ha una visió de l'artista com a ésser superior encarregat de divulgar entre la societat la modernitat europea. És a dir, la cultura i l’art han de fer una funció social.

• Esteticisme: mantenen les mateixes idees de renovació i modernització, però consideren que l’art no ha de tenir cap paper social regenerador, sinó que ha de dedicar-se a la creació de bellesa: art pour l’art.

Critiquen la societat perquè afavoreix la uniformitat, la lletjor i la vulgaritat.

Santiago Rossinyol i Ramón Casas són els més destacats.

Estan molt lligats a la bohèmia, que pot ser daurada si l’artista és fill de família burgesa que podien suportar-los econòmicament mentre ells creaven art, o negra si l’artista està inadaptat al medi urbà i, com que no tenien suport econòmic, no es podia dedicar a temps complet a l’art perquè havia de fer feines poc satisfactòries.

FESTES MODERNISTES

Tres festes organitzades a Sitges per Santiago Russinyol amb la finalitat de donar a conèixer totes les iniciatives que s’estaven produint per modernitzar la societat i rebutjar l’art del passat.

2a etapa: 1900-1911

L’art i literatura modernista ja està acceptada per part de la burgesia catalana.

Els modernistes s’adonen que per canviar la societat necessiten el suport de les classes diligents, i per això moderen les seves postures radicals.

Alhora la burgesia comença a fer les seves idees de canvi i es comencen a adherir a un catalanisme polític de caire conservador.

En aquesta etapa els artistes poden prendre dues postures:

• Dirigisme cultural (col·laborar amb les classes burgeses)
• Continuar amb la postura individualista i inadaptada

Com a publicacions, destaquen Joventut i El poble català.