Modernisme i Noucentisme a Catalunya: Característiques, Etapes i Corrents
Modernisme Català: Origen i Objectius
Moviment sorgit a Catalunya durant el segle XIX i principis del XX que pretén transformar la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i europea. Els artistes lluiten contra la concepció de l'art com a professió. Trenca amb els models tradicionals i abasta dues corrents literàries importants:
Corrents Ideològiques del Modernisme
- Simbolisme: Corrent que neix amb els grans poetes francesos com Verlaine. L'artista simbolista viu un enfrontament amb la societat i defensa l'art per l'art. Transforma la realitat, s'esvaeix de la societat amb l'art, i es caracteritza per l'ús continu de símbols i sinestèsies. (Exemple: Santiago Rusiñol).
- Vitalisme: Neix a l'ombra del filòsof Friedrich Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida. Reflexiona sobre la situació del país i té la intenció de regenerar la societat. Exalta la voluntat, es vol canviar la societat i revoltar-se en contra d'aquesta.
Etapes del Modernisme
El Modernisme es desenvolupa en dues etapes clares:
Primera Etapa (1892)
Sorgeix a Catalunya impulsat per la revista L'Avenç i les Festes Modernistes de Sitges. Dins d'aquesta etapa, els artistes cerquen imposar el nou moviment amb una actitud crítica envers la societat.
Segona Etapa (Consolidació)
Representa la consolidació del Modernisme. El seu mitjà de difusió és la revista Joventut. La novel·la modernista arriba al seu millor moment. Conviu amb el Noucentisme.
La Poesia Modernista
La poesia és considerada la forma d'expressió artística més pura. Els modernistes rebutgen la poesia feta fins aleshores i per això estan en contra dels Jocs Florals. Tenen una nova concepció del llenguatge, cerquen l'autenticitat lingüística, és a dir, volen reflectir la vida i aproximar-se a la llengua del carrer, fugint de la poesia artificial.
La Narrativa Modernista
La novel·la es troba en una etapa de crisi, ja que no es van produir innovacions i la novel·la existent seguia en mans del naturalisme i del realisme. Hi ha tres corrents principals:
- Novel·la Simbòlica: Pretén donar una visió simbòlica de la realitat. Els protagonistes són persones aïllades i sensibles. L'acció transcorre en el medi rural.
- Novel·la Decadentista: Es caracteritza per l'atracció cap al que decau, allò morbós, pervers i la lletjor.
- Novel·la Costumista Modernista: Reprodueix la vida quotidiana de la societat industrial del segle XX.
El Teatre Modernista
Es produeix una renovació profunda del teatre. S'interessen pels gèneres més marginals. Volen fer-ne un espectacle, fent una síntesi de diverses arts, on té la mateixa importància el text que l'escenografia o la música. Dues corrents principals:
- Teatre Regeneracionista: Teatre social i d'idees, escenifica conflictes entre individu i societat, i el que importava era la finalitat ideològica.
- Teatre Esteticista: Presenta realitats transfigurades i simbòliques. Cerca commoure l'espectador a través de suggeriments. Els personatges són éssers idealitzats dominats per la tristesa.
Noucentisme: Ordre i Classicisme
Moviment de principis del segle XX que es caracteritza per la seva voluntat de renovació i de posar un ordre. Rebutja el ruralisme modernista, tracta temes urbans i es presenta la realitat tal com es volia que fos. Té una funció política i reformadora que pretén unir la societat amb la política. Es reivindica el classicisme, cerca la perfecció de l'obra, donant més importància a la forma que al contingut.