Modernisme i Noucentisme a Catalunya: Maragall, Carner i Escola Mallorquina

Altres llengües estrangeres4,76 KB

Modernisme

Característiques:

  • Context: industrialització / modernitat / economia i demografia urbana.
  • Àmbit polític i institucional: Prat de la Riba (institucions).
  • Data de referència: 1918 – fi de la I Guerra Mundial (agitació social).
  • Estètica: denominacions i corrents: Jugendstil (Alemanya), art nouveau (França) i concepció d'art total.
  • Objectius: mirada vers el passat i l'artista com a figura especial; experimentació amb nous materials i barreja de gèneres.
  • Tendències: regeneracionista i esteticista.
  • Marc cronològic: 1911 (mort de Maragall) — es considera un punt que tanca etapes modernistes.

Joan Maragall

Vida

Barcelona; traduccions; activitat política (regeneracionisme). Mort el 1911.

Obra

  • Poesia:
    • La vaca cega (temàtica: natura).
    • Oda a Espanya (temàtica: colònies).
    • Visions i cants (mitologia, inclou El Comte Arnau).
    • Discurs Elogi de la paraula (sobre la «paraula viva», influències: Nietzsche).
    • Disperses – inclou La ginesta (natura i dimensió gairebé divina).
    • Enllà (segona part de El Comte Arnau).
    • Oda nova a Barcelona.
    • Cant espiritual (tercera part de El Comte Arnau).

Escola Mallorquina

Característiques:

  • Període aproximat: 1900–1938 (abans de la Guerra Civil).
  • Intent de recuperació de la Renaixença balear; formació clàssica.
  • Coordenades polítiques: tendència conservadora.
  • Temes: natura i contemplació.

Autors principals:

  • M. Costa i Llobera – El pi de Formentor.
  • M. A. Salvà – L'encís que fuig.
  • J. Alcover – etapa tardana: col·loqui.
  • B. Rosselló Porcel – a Mallorca.

Noucentisme

Característiques

  • Període: 1906–1923 (context: Josep Carner s'exilia; Eugeni d'Ors deixa d'escriure en català).
  • Actors institucionals: Prat de la Riba, Mancomunitat, Pompeu Fabra.
  • Gènere i estil: poesia i assaig; influència d'Eugeni d'Ors.
  • Valors: classicisme, ordre, urbanisme, raó i intervenció cultural.
  • Objectiu cultural: promoure la cultura, el parnassianisme; concepció que «el poeta no neix, es fa»; la poesia com a matèria que el poeta ha de treballar.

Poesia

  • Mencions: Guerra de Liost (mestre de J. Carner) i Jaume Bofill (La ciutat d'Ivori).

Eugeni d'Ors: vida i obra

  • Vida: Barcelona; estudis de dret; filosofia; periodista; activitat política; escriu en castellà; viatges a Sud-amèrica i estades a Madrid.
  • Obra:
    • Periodisme: el glossari; articles breus (3000 articles? / peces de 100–150 mots).
    • Filosofia personal: reflexions sobre la natura i l'arbitrarisme.
    • Revistes: La Revista de Catalunya.
    • Diaris: La Veu de Catalunya.

Josep Carner

Vida

Barcelona; estudis de dret; diplomàtic; s'exilia a Brussel·les.

Obra

  • Teatre: El giravolt de maig.
  • Narracions: Prometeu i els llumins.
  • Traduccions, articles i poesia.
  • Poesia per etapes: Modernista (El llibre dels poetes), Noucentista (Els fruits saborosos), Simbolista (El cor quiet), Metafísica (Nabí).

Novel·la i assaig

Novel·la (cares i tendències)

  • Influències freudianes: novel·la psicològica, interioritat, subjectivitat i subconscient.
  • Anys 1950: inici de l'existencialisme (Sartre, Camus); final del període: nouveau roman (Itàlia: Pavese, Calvino; EUA: Capote, Salinger).
  • Anys 1960: als EUA i a l'Amèrica hispanoamericana (Gabriel García Márquez), proliferació d'obres orientals, novel·la negra i històrica; referències a Proust, Gide, Joyce.
  • A Catalunya: referències de 1912 – La ben plantada; traduccions i autors diversos: Puig i Ferreter, C. Soldevila, M. Llor, F. Trobal, S. J. Arabó, J. M. Segarra.

Assaig

  • Modernisme: Rusiñol, Maragall.
  • Noucentisme: Eugeni d'Ors — vida i obra resumida:
    • Projecte periodístic i glossari; peces breus amb intencions filosòfiques.
    • Revistes i diaris clau: La Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya.

Descarregar

PDF Word HTML