Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans
MODERNISME
Definició: Moviment cultural i artístic (1880–1910) que vol modernitzar la cultura catalana i trencar amb el tradicionalisme.
Característiques: Rebuig del realisme i de la societat burgesa; subjectivitat, simbolisme, intuïció; natura, formes orgàniques, bellesa; l’art com a via d’elevació espiritual.
Autors: Joan Maragall – poesia vitalista (paraula viva); Víctor Català – narrativa dura, rural, psicològica (Solitud); Rusiñol – simbolisme, vida bohèmia; Guimerà – dramas passionals.
Bohemia daurada: Optimista, idealista, creu en el progrés; l’artista és un geni lliure; vida bohèmia estètica: festes, cercles culturals; ex.: Rusiñol i el Cau Ferrat.
Bohemia negra: Pessimista, marginal, desencís; pobresa, excés, crisi personal; art dur, crític, més fosc; ex.: tons més crus en Víctor Català.
Objectius del Modernisme: Renovar llengua i cultura; trencar amb la tradició; fer de l’art un instrument de transformació.
NOUCENTISME (1906–1923)
Què és? Ve del Modernisme però més “ordenat” i seriós; Objectiu: modernitzar Catalunya amb idees pròpies; Ideòleg: Eugeni d’Ors (“Xènius”) amb les gloses a La Veu de Catalunya.
Característiques: Tot ha de ser ben fet i bonic (bellesa formal); valors: ordre, serenitat i raó; col·lectiu > individual; la gent ha de ser cívica i educada; inspiració: clàssics (grecs, llatins, autòctons); mediterrani = identitat diferent de la resta d’Espanya; la burgesia al poder i compromesa amb Catalunya.
Institucions i fets importants: Institut d’Estudis Catalans → llengua normalitzada (Pompeu Fabra); Biblioteca de Catalunya, Mancomunitat; 1r Congrés de la Llengua Catalana.
Bases / idees clau: Imperialisme: Catalunya model moderna; arbitrarisme: fer feina en col·lectiu per superar problemes; civilisme: comportament educat i cívic; classicisme: ordre, mesura, harmonia; mediterranisme: cultura pròpia del Mediterrani.
Modernisme: Camp, progressisme, individualisme, artista bohemi, sentiments, llibertat formal, novel·la-poesia, bosc.
Noucentisme: Ciutat, conservadorisme, col·lectiu, burguès seriós, raó i serenitat, obra ben feta, poesia i glosa, jardí.
Avantguardes
Moviments artístics i literaris que trenquen amb models antics, morals i socials; expressen crítica a la societat burgesa i reflecteixen la crisi del racionalisme; sorgiren després del realisme/naturalisme i del modernisme, com a nova rebel·lia romàntica: l’Avantguardisme.
Principals corrents: Futurisme: exaltació de la velocitat, màquines, guerra; sintaxi estranya; Marinetti, Salvat-Papasseit, Foix. Surrealisme: automatismes psíquics, somnis, inconscient; André Breton, Dalí a Catalunya.
Avantguardisme a Catalunya: Difícil cohesió per l’arrelament del noucentisme i divergències ideològiques; sovint grups petits, revistes i iniciatives individuals; alguns escriptors tornaren després a la literatura tradicional o només van seguir la moda.
Etapes: 1916-1924: Futurisme i Ultraisme; Salvat-Papasseit, Foix, Junoy; inici del dadaisme amb la revista 391; grup de Sabadell. 1926-1930: arribada del Surrealisme a Catalunya; revistes L’Amic de les Arts i Hèlix; Manifest groc (Dalí, Gasch, Montanyà); continuen futurisme i ultraisme; surrealisme inspirat en Freud, automàtic i dels somnis; Dalí amb mètode paranoico-crític. Postguerra (1948-1954): represa amb grup Dau al Set i la seva revista homònima.
Nom: Joan Salvat-Papasseit Dates: Barcelona, 1894 – 1924 (mort de tuberculosi) Formació: autodidacta, orfe de pare, de classe proletària. Treballs: diversos oficis (apr. adroguer, vigilant nocturn) fins 1917. Política: Joventut Socialista (1914), articles revolucionaris com Gloses d'un socialista (1916), pseudònim Gorkiano. Vida personal: casat amb Carmen Eleuterio, dues filles (Salomé i Núria); dedicà Els nens de la meva escala (1926). Llibreria i avantguarda: dirigí Llibreria Nacional Catalana; estada a París 1920; focus avantguardista. Revistes fundades: Un Enemic del Poble (1917-1919), Arc-Voltaïc (1918), Proa (1921). Estil i influències: futurisme, Apollinaire, Marinetti, Maragall; vitalisme, avantguarda, mitificació del quotidià. Llegat: exaltació de joventut, llibertat i lluita; poesia traduïda i musicada, àmpliament homenatjada.
Santiago Rusiñol (1861-1931), pintor, escriptor i dramaturg català, va ser figura clau del Modernisme. Autodidacta en pintura, influït per l'impressionisme i simbolisme. Obra: paisatges i jardins de Sitges i Mallorca, contes, novel·les i teatre. Fundador del Cau Ferrat, centre cultural avantguardista. Temes: crítica social, natura, vitalisme i idealisme. Llegat: impulsor del Modernisme català i inspiració per artistes i escriptors posteriors.