Modernisme i Noucentisme: Poesia, Estètica i Varietats del Català
Modernisme: Voluntat de Modernització
Moviment cultural que sorgeix a finals del segle XIX marcat per la voluntat de modernització i de transformació de la societat per mitjà de la cultura i de l'art. En sorgeixen dues tendències principals:
- El regeneracionisme
- L'esteticisme
La Poesia Modernista
Hi ha corrents poètics europeus en voga, com ara:
- El simbolisme
- El decadentisme
- El parnassianisme
Podem distingir dues opcions estètiques: la poesia culta o l'espontània.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)
Per a aquest poeta, la paraula és sagrada, perquè revela la vibració més íntima del poeta. Considera que la poesia ha d'expressar la vida de manera espontània i que el poeta ha de deixar fluir lliurement els seus versos, sense corregir-los, fent cas de la inspiració, perquè és com l'expressió de l'ànima d'un poble.
Noucentisme: Ordre i Classicisme
Moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX com a evolució i com a rebuig de l'estètica modernista. Els noucentistes defensen l'ordre i la serenitat del classicisme.
La Poesia Noucentista
És el gènere més conreat, perquè permet un treball formal i lingüístic més acurat i, per tant, és el que millor s'adapta a l'ideari.
Característiques de la Poesia Noucentista
- Perfecció formal
- Submissió de la llengua (normativització)
- Presentació d'un món idealitzat
- Predomini de la descripció
- Anàlisi de la natura i del món rural
- Visió platònica de l'amor
- Idealització de la dona com a transmissora de valors
- Presentació del tema del pas del temps
- Recurs a la ironia
Diferències Dialectals del Català
Català Oriental
Pronunciació de /a/ i /e/ i de /o/ i /u/ en posició àtona. La primera persona del present d'indicatiu té la desinència -e, que també s'utilitza per al present de subjuntiu. L'adverbi de lloc és ací. Lèxic específic: xic/a, vesprada, roig, espill, eixida, etc.
Català Occidental
Neutralització de /e/ i /o/ àtones en /a/ i /u/. La desinència -o (que neutralitza en -u) per a la primera persona del present d'indicatiu. La desinència -i per al present de subjuntiu. L'adverbi de lloc és aquí. Lèxic específic: noi/a, tarda, vermell, mirall, sortida, etc.