Modernització, oposició i crisi del franquisme a Espanya
Modernització de la societat espanyola
A partir de les reformes dels tecnòcrates, la societat espanyola se'n va modernitzar. Es pot dir que la millora de la qualitat de vida va provocar un augment demogràfic; les emigracions a l'exterior van créixer i també les migracions dels àmbits agrícoles cap als nuclis industrials.
Aquestes condicions de vida van permetre a les famílies l'adquisició de béns de consum. A més, els espanyols es van convertir en una societat més oberta perquè es van imposar nous hàbits socials (per exemple, la incorporació de dones al món laboral) i, a poc a poc, es va estendre un moviment social a favor de la democratització.
- Augment demogràfic i mobilitat poblacional
- Accés creixent a béns de consum
- Nous hàbits socials i major presència femenina en el treball
- Moviment per la democratització
Oposició al franquisme
Franco va aplicar una dura repressió sobre els seus opositors, creant presons i camps de concentració. Malgrat això, un grup reduït anomenat els maquis va oferir resistència.
Quan els països democràtics van triomfar en la Segona Guerra Mundial, aquests grups van tenir esperances d'enderrocar el règim franquista. Per això van augmentar les estratègies dels grups d'oposició.
Es van fundar Comissions Obreres, es van reorganitzar els partits nacionalistes i es va impulsar la reunió de Munic.
Moviments socials i conflictes laborals
Les precàries condicions de vida van ser la font de les queixes dels treballadors, que van presentar conflictes laborals; també hi va haver protestes a la universitat i fins i tot tensions amb l'església.
- Conflictes laborals i reivindicacions obreres
- Manifestacions i mobilitzacions estudiantils
- Friccions amb institucions religioses
Fi del franquisme i crisi econòmica
La crisi del petroli va provocar una pujada continuada dels preus i un augment de l'atur. En aquesta difícil situació es va iniciar la transició del franquisme cap a la democràcia.
La crisi política del règim
Franco estava malalt i va nomenar president del govern a Luis Carrero Blanco, però aquest va ser assassinat. Aquest fet va donar lloc a un conflicte entre dos corrents dins del franquisme:
- Immobilistes: volien mantenir els principis franquistes
- Oberturistes: volien un procés de reformes
Es va formar un govern presidit per Carlos Arias Navarro, que va prometre una obertura política que mai no va complir. Hi van seguir durs conflictes en mans dels immobilistes que recolzaven Franco fins que aquest va morir.