Monarquia Absoluta i Parlamentarisme: Evolució Política
La Monarquia de Dret Diví a l'Antic Règim
L'eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la monarquia absoluta de dret diví, segons la qual l'autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder.
L'Estat estava controlat pel monarca, que concentrava en la seva persona tots els poders i, en conseqüència, tenia un poder absolut:
- Poder legislatiu: Creava les lleis.
- Poder executiu: Governava i nomenava magistrats.
- Poder judicial: Administrava justícia.
Això implicava que el monarca nomenava magistrats, administrava justícia i dirigia la política exterior. L'arbitrarietat era la norma d'Estat i cap llei no protegia els súbdits del despotisme.
L'òrgan principal de govern era el Consell d'Estat, els membres del qual eren designats pel rei i que se subdividia en diverses seccions especialitzades:
- Consell de Finances
- Consell de Justícia
- Consell de Guerra
- etc.
Així mateix, hi havia negociats que s'encarregaven d'afers més específics, i es va fer habitual la designació de secretaris d'Estat, els quals són comparables als ministres actuals. L'administració provincial estava en mans de governadors o intendents. Aquests càrrecs depenien del monarca i eren revocables a la seva voluntat. Finalment, una legió de funcionaris i buròcrates s'encarregava d'executar les ordres reials, d'administrar justícia, de recaptar impostos, etc.
El seu poder només estava restringit per la llei divina, pel dret natural i per les lleis fonamentals de cada regne. Una de les limitacions del poder reial provenia dels parlaments, unes institucions que havien nascut a l'Edat Mitjana i que reunien els representants dels tres estaments.
Els Inicis del Parlamentarisme
Al segle XVIII, només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en la qual els poders del monarca estaven limitats per un parlament.
A Anglaterra, es va arribar a aquesta situació després de les dues revolucions del segle XVII, que van posar fi a la monarquia absoluta dels Stuart. L'any 1649, una primera revolució va enderrocar i executar Carles I. Després d'un breu període republicà, el nou monarca, Carles II, va haver d'acceptar el reconeixement de l'Habeas Corpus l'any 1679, amb el qual es garantia a qualsevol detingut aparèixer davant d'un jutge.
Anglaterra va esdevenir, doncs, una monarquia parlamentària. Tanmateix, aquest parlamentarisme tenia limitacions: tan sols una minoria. L'exemple anglès es va convertir en un model per a molts teòrics, i aquestes noves fórmules polítiques van ser recollides pels pensadors de la Il·lustració.