Monarquia absoluta: societat, economia i Anglaterra
Monarquia absoluta
El rei tenia poder absolut.
La monarquia i les seves institucions
- La monarquia era hereditària i de dret diví; es considerava que l'autoritat del rei provenia de Déu.
- El rei estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven (consells d'Estat) i per funcionaris (burocràcia) que complien les seves ordres.
- La imposició de nous impostos havia d'estar aprovada pels parlaments: els Estats Generals a França i les Corts a Espanya.
Una societat desigual
Era una societat tancada, en la qual s'hi pertanyia a un estament per naixement. Estava dividida en dos grans grups:
Privilegiats
- La noblesa tenia la major part de les terres. Acumulava riqueses i monopolitzava tots els càrrecs. No pagaven impostos.
- El clergat vivia de les rendes de l'explotació del seu gran patrimoni territorial i del delme.
No privilegiats
Era la majoria de la població. Estava constituïda per:
- La burgesia: els grans artesans, els comerciants i els banquers. Econòmicament més actius i la seva riquesa va augmentar gràcies al creixement econòmic del S. XVIII.
- Les classes populars urbanes: els treballadors manuals de les ciutats.
- Els pagesos: el grup més nombrós de la població, obligats a treballar les terres dels privilegiats.
Economia agrària
Es tracta d'una agricultura de subsistència. Els rendiments eren molt baixos i s'orientaven a l'autoconsum. Hi havia intercanvis escassos en mercats locals o regionals.
El primer cop a l'absolutisme: Anglaterra
Al S. XVII hi ha una nova dinastia, els Stuart. Pretenien regnar sense el control del Parlament. Això originarà una guerra civil entre defensors del Parlament i defensors de la monarquia absoluta.
El rei Carles I és ajusticiat i es proclama la república. La república s'acaba convertint en una dictadura militar i, al final, el Parlament es veu obligat a reinstaurar la monarquia: Carles II puja al tron.
Aquest rei accedeix a garantir algunes llibertats, però el seu successor, Jaume II, imposa fortes mesures absolutistes i defensa la fe catòlica. Això provoca una segona revolució, que acaba definitivament amb els Stuart.
El Parlament decideix oferir la corona al gendre del rei, Guillem d'Orange, protestant i disposat a signar la Declaració de Drets, limitant els poders de la monarquia. Les decisions del rei passen a estar condicionades per les del Parlament.
Es consolida la separació de poders: executiu, legislatiu i judicial. També apareix la figura d'un primer ministre.