La mort a sis vint-i-cinc
-Els mites no s’imposaven de forma dogmàtica, és a dir, no estaven Registrats en cap llibre sagrat i inqüestionable. En la mitologia grega la religió no té res a veure amb la religió que coneixem avui. La religió es podia Desenvolupar més ja que hi havia una llibertat de qüestionar-se les coses.
-La publicitat dels assumptes públics es discutien a l’Àgora i tot i que les Polis no eren democràtiques, existia una assemblea popular i es comentaven Qüestions polítiques. Les polis eren aristocràtiques (una minoria governava).
-L’escriptura. Els grecs redescobreixen l’escriptura adaptant un nou Alfabet, i com a conseqüència es produí una transmissió de pensaments a més Persones.
El principal objecte de reflexió dels Primers filòsofs era PHYSIS. La natura ja no la poden explicar a través dels Mites i es presenta com un misteri que els han d’explicar “Admirem u ens sorprenem Davant del que no sabem”. La naturalesa és filla de la ignorància, l’admiració, La sorpresa, etc.
Els primers pensadors eren de la polis de Milet.
S’interessaren per la physis i Buscaren l’essència. Tenien clar que les coses tenen aparences i volien anar Més enllà, trobar el verdader sentit de les coses. No en tenien prou amb la Simple aparença de les coses i en buscaven l’essència.
Pensadors presocràtics (abans de Sòcrates).
No recorrien als Déus per explicar Esdeveniments, sinó que buscaven respostes racionals per explicar-los.
1.Pitàgores
(Influí en la ment de Plató. Plató rep Una influència de Pitàgores que acabà arribant a la religió cristiana que marcà El desenvolupament de la cultura occidental.
-És el primer en dir-se filòsof ja que busca la saviesa.
-Funda una comunitat amb característiques de secta (esoterisme)
Com era la comunitat?
El contingut no es podia divulgar, la Figura de Pitàgores, fundador, era venerada, i es realitzaven rituals. Pitàgores els dedicà a Apol·lo
-Dues concepcions de teories que van influir en el pensament de Plató:
La teoria de l’ànima. (la Tradició grega ja hi creia). L’home està format per ànima i cos, dues Identitats diferents. El cos desapareix, mentre que l’ànima segueix existint Després de la mort i se’n va a l’Hades (no tenia a veure amb una segona vida Humana). El cos és una presó per l’ànima, ja que desitja tornar amb els Déus i Per tant la mort és l’alliberament d’aquesta que la torna d’on ve.