Moviment segons Aristòtil: acte i potència — Física clàssica
1. Física
Tractats de Física (8 llibres) dedicats a l'estudi del moviment.
Tractat del cel — visió de l'univers
Per als grecs, un problema important és el moviment: per Heràclit la natura canvia constantment però no la podem conèixer. Parmènides diu que la naturalesa no canvia, no es mou. Entre aquests dos extrems trobem a Plató, que diu que hi ha un món sensible que podem percebre a través dels sentits. Aquest món és una còpia del món de les idees; per tant, diu que coneixent el món de les idees coneixerem la realitat. D'alguna manera evita el problema. A Aristòtil això no li serveix; per tant, ell definirà què és el moviment i quins tipus n'hi ha.
Aristòtil: punt de partida — metafísica
El punt de partida és la metafísica. Ell examinarà tots els possibles significats de la paraula ser. El primer significat és que vol dir substància, és a dir, allò que és i que existeix. Els altres significats són les propietats o característiques de les substàncies. Els accidents són aquestes propietats que una substància pot o no tenir; per exemple:
- quantitat
- lloc
- temps
- posició
- possessió
- acció
- passió
- relació
Substància: matèria i forma
Per Aristòtil, tot allò que existeix és una substància (cada individu concret). Cada substància té dues parts:
- Matèria: és la base empírica que podem percebre pels sentits.
- Forma: permet distingir una substància d'una altra.
La diferència entre ambdues és que la substància la podem separar intel·lectualment, no físicament. Exemple: si tenim una taula i una cadira, la matèria pot ser la mateixa —la fusta— però les distingim per la forma.
Acte i potència
Parmènides havia dit que «el ser és i el no ser no és»: una visió absoluta de la qüestió, sense punt intermedi. Aristòtil trenca amb això afirmant que hi ha un punt intermedi i utilitza dos conceptes per fer-ho palès:
- Acte: tota acció acabada.
- Potència: energia; són totes aquelles propietats que una substància pot tenir però que encara no té.
Per tant, què és el moviment? Segons Aristòtil, el moviment és la conversió de la potència en acte; és un ser relatiu. Exemple: som estudiant de batxillerat (acte); per això som potencialment metge, infermer, etc.