Moviment Obrer i Canvis Socials durant la Revolució Industrial

Evolució del nivell de vida a la Gran Bretanya durant la Revolució Industrial

Abans, la revolució de la vida era còmoda; llavors es treballaven més hores i van aparèixer malalties. Tot i això, després va anar millorant. Engels dona lloc a una visió optimista i pessimista.

Primers passos del moviment obrer: del ludisme al cartisme

Neix el proletariat industrial. Els propietaris s'espanten i demanen prohibir les organitzacions obreres (1799-1800), les quals es prohibeixen amb les Combination Acts (lleis). Sorgeix el ludisme (moviment de protesta obrera contra les màquines). Després d'abolir les Combination Acts, es creen els sindicats.

El cartisme comença el 1836 quan a Londres es constitueix l'associació d'obrers i es crea la People's Charter, que contenia les reivindicacions obreres:

• sufragi universal
• vot secret
• parlament anual
• sou per als parlamentaris

Per aconseguir millores, s'havia d'arribar al Parlament. El 1839 són rebutjades, i el 1840 també. Tot i això, van aconseguir mobilitzar gent i la jornada de 10 hores.

El socialisme

Neix a principis del segle XIX. Tothom és igual davant la llei, tant en l'àmbit polític com en l'econòmic.

Socialisme utòpic

Representat per Saint-Simon (ciència i tecnologia) i Robert Owen (l'home és bo per naturalesa). Proposen:

• La substitució de la propietat privada per la col·lectiva
• Plena democràcia
• Intervenció de l'Estat
• Caràcter pacifista

Socialisme científic

Representat per Marx i Engels. El motor de la història és la lluita de classes, la revolució del proletariat, la dictadura del proletariat i una revolució guiada.

L'anarquisme

Moviment apolític, assembleari (CNT 1930), amb sindicats autònoms i una revolució no dirigida. Autors destacats:

• Proudhon: ¿Què és la propietat?
• Bakunin: Lliure federació
• Kropotkin: Ajuda mútua

La Primera Internacional (1864-1871)

Decisió internacional que es dedica a defensar els drets obrers. Marx fa els estatuts i el manifest de l'AIT.

El 1866 se celebra el Congrés de Ginebra de l'AIT, on s'aprova:

• Jornada de 8 hores
• Suprimir el treball infantil
• Millora de les condicions laborals de la dona
• Abolir el servei militar obligatori
• Oposició als impostos obrers

1. La Comuna de París (1870-1871)

Moviment revolucionari originat per la guerra francoprussiana. França comença un moviment revolucionari i culpa Napoleó III; això fa caure l'imperi i s'implanta el govern republicà de Thiers. Ell es rendeix i crea un govern alternatiu anomenat la Comuna de París. Pretenia expropiar els propietaris d'empreses perquè fossin gestionades pels treballadors.

2. Lluites entre socialistes i anarquistes

Marx expulsa els anarquistes de l'Internacional el 1872.

El moviment obrer després de la Primera Internacional

Creació de partits obrers

• Alemanya: SPD, 1876, sota Bismarck
• Espanya: PSOE, 1879, Pablo Iglesias

Divisió del sindicalisme

S'hi distingeixen els anarquistes (propaganda pel fet) i els socialistes (revolució guiada).

Intents de reconstruir la Internacional

Intents poc operatius que es descomponen. Destaca el record dels màrtirs de Chicago l'1 de maig i el cant de la Internacional.

La doctrina de l'Església

L'Església catolica es posiciona a favor dels obrers. Lleó XIII vol recuperar els gremis perquè no hi hagi lluita de classes.

Democratització de la vida política

Introducció del sufragi universal masculí.

Protecció social i inicis de l'Estat del benestar

Implementació de subsidis d'atur, jubilacions, etc.