Moviment Obrer i Economia Catalana al Segle XIX: Anàlisi i Evolució

Inicis del Moviment Obrer a Catalunya al S. XIX

• 1830: Creació d'associacions de mútua ajuda (cobertura per malaltia, atur, defunció o viduïtat).
• Primeres associacions a Barcelona, Màlaga i Alcoi (tot i no tenir dret d'associació).
• 1840: Es funda la primera societat obrera catalana: l'Associació Mútua d'Obres de la Indústria Cotonera.
• 1842: Es prohibeixen totes les associacions obreres.
• Malgrat la prohibició i l'afusellament de Josep Barceló, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera va coordinar la 1ª Vaga General el 1855. Les demandes incloïen: llibertat d'associació, horari laboral estable, juntes mixtes (patrons i obrers) i limitació de l'acomiadament lliure.
• Influència del socialisme utòpic d'Étienne Cabet i la seva obra Viatge a Icària (1839).
• Iniciatives obreres culturals, com els Cors Clavé, entre altres.

Economia Catalana al S. XIX

Creixement Demogràfic

Catalunya va experimentar un gran creixement demogràfic, fet que va provocar l'emigració de molts habitants cap a Amèrica.

Distribució Geogràfica

• El litoral estava molt poblat, mentre que l'interior i els Pirineus presentaven una densitat baixa.
• Concentració de la població a les ciutats i als pobles petits.
• Barcelona va duplicar la seva població fins arribar als 533.000 habitants. Altres ciutats com Reus, Tortosa, Tarragona, Sabadell, Manresa, Lleida i Mataró també van créixer.
• Els municipis industrials o comercials van créixer més ràpidament que els agraris tradicionals.
• El ritme de creixement espanyol va ser inferior al europeu, però Catalunya es va apropar més a la mitjana europea.

Transformacions Agràries

Les desamortitzacions van suposar la liberalització i millora de les terres. Es van consolidar contractes d'arrendament com la masoveria i la rabassa morta.

Conseqüències de les Transformacions Agràries

• Certa mobilitat en la propietat de la terra.
• Ampliació i millora dels conreus i terres de regadiu (gràcies als canals).
• Creixement del conreu de la vinya, el blat de moro, la patata i el farratge.
• Modernització de les eines de treball.
• Explotacions agràries mixtes.
• Introducció d'animals, adobs orgànics i químics.
• Especialització i millora de la productivitat.

La Indústria No Tèxtil

L'arrencada industrial a Catalunya va generar una forta demanda de productes energètics (carbó), metal·lúrgics (maquinària) i químics.

Problemes d'Abastiment

• Les explotacions de carbó locals no eren suficients ni de qualitat, per la qual cosa se n'havia d'importar.
• La metal·lúrgia interna no va satisfer la demanda, i màquines i eines es van haver d'importar.

Continuïtat Industrial

Es va produir una expansió de la indústria taperera arran del sector vitivinícola. També va continuar la indústria tradicional paperera (Olot, Girona, L'Anoia), la de adobats de pell (L'Anoia) i les arts gràfiques (Barcelona), juntament amb moltes empreses artesanals petites.