El moviment obrer a Espanya: Marxisme i Anarquisme

Història2,84 KB

El Marxisme i la fundació del PSOE

El 1879 es va fundar el PSOE per Pablo Iglesias amb 25 militants, majoritàriament treballadors d'impremtes. El 1881, gràcies a la Llei d'associacions de Sagasta, el partit es va inscriure oficialment, iniciant una etapa de creixement caracteritzada per la rigidesa, la disciplina, la jerarquització i la participació política.

  • 1888: Primer congrés del PSOE i fundació de la UGT.
  • Dècada dels 90: Creació de les Cases del Poble (centres de reunió) i reivindicació de la jornada laboral de 8 hores (II Internacional, Dia del Treballador).

Tot i el sufragi universal masculí, el partit no va obtenir diputats fins al 1910.

Programa del PSOE

El programa denunciava una societat injusta dividida entre la classe dominant i la dominada, marcada per l'explotació econòmica del proletariat i els privilegis de la burgesia. Els seus punts clau eren:

  • Destrucció de l'Estat social (antagonista i desigual).
  • Conquesta del poder polític pels treballadors.
  • Transformació de la propietat privada en col·lectiva.
  • Federació econòmica de la societat (dret d'ús dels instruments de treball i garantia del producte total del treball).
  • Protecció social per als impedits (edat, malaltia).
  • Abolició de totes les classes socials.

El moviment anarquista

L'anarquisme va tenir un gran èxit a Catalunya i Andalusia (entre els jornalers). Es basava en la llibertat absoluta, la bondat d'una societat lliure i la revista social d'Anselmo Lorenzo, tot i que patia una manca d'organització i diversitat en les formes d'actuar.

Corrents anarquistes

  • Anarcocol·lectivisme (Bakunin): La producció es reparteix segons l'esforç de cadascú; l'individu produeix segons la seva voluntat i rep segons el seu treball.
  • Anarcocomunisme (Malatesta): Els fruits es reparteixen segons les necessitats, independentment del rendiment o el treball realitzat.

Acció directa i propaganda del fet

L'acció directa és la tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari: enfrontament directe entre patrons i obrers al marge del marc legal, rebutjant qualsevol moderació. La propaganda del fet considerava la violència d'un grup reduït com un mitjà per conduir les masses a la revolució.

Atemptats i repressió

  • 1893: Atemptat contra Martínez Campos i bombes del Liceu (22 morts).
  • 1896: Bomba a la processó del Corpus, inici del procés de Montjuïc i persecució dels líders anarquistes.
  • 1897: Assassinat de Cànovas del Castillo per un anarquista disfressat de periodista.

Descarregar

PDF Word HTML