Moviment Obrer a la Restauració (1875-1898): Anarquisme i Marxisme

El Moviment Obrer (1875-1898): Primera Fase de la Restauració

A partir de l’any 1874, les organitzacions obreres van començar a ser vistes com un perill i es van declarar il·legals, amb la qual cosa es van haver d’organitzar en la clandestinitat.

Amb l’ascens dels liberals al poder l’any 1881 i la permissivitat que aquest fet va comportar, les associacions obreres van tornar a sortir a la llum. Es va reconstruir la FRE, convertida en la FTRE (Federación de Trabajadores de la Región Española), anarquista, en la qual destacaven dues tendències: l’anarcosindicalista (Bakunin) i l’anarcocomunista (Kropotkin), que va ser la que es va imposar la dècada dels noranta.

Fets Clau del Moviment Marxista

• 1879: Es va fundar clandestinament el PSOE, presidit per Pablo Iglesias. El seu programa era marxista i tenia com a objectius l’abolició de la propietat privada, de les classes socials i del capitalisme.
• 1888: Es va fundar l’UGT, sindicat vinculat al PSOE. Es va celebrar el Primer Congrés del PSOE a Barcelona.
• Participació molt activa en l’organització de la celebració a Espanya de la primera jornada reivindicativa del Primer de Maig. Aquesta jornada universal de reivindicació i protesta del moviment obrer va ser instaurada en el congrés de constitució de la Segona Internacional (París, 1889). Es va acordar organitzar una gran manifestació internacional amb data fixa de manera que, en tots els països i ciutats alhora, els treballadors intimidessin els poders públics per reduir legalment a vuit hores la jornada de treball (entre d’altres peticions).

Fets Clau del Moviment Anarquista

• El seu líder a Espanya va ser Anselmo Lorenzo.
• L’ideari estava centrat en dos punts bàsics:
  • Llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena.
  • Bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.

La manca d’organització dins del moviment va afavorir la influència de noves idees provinents dels anarquistes europeus (Kropotkin, Malatesta), que preconitzaven la propaganda pels fets i l’acció directa i que van portar alguns sectors anarquistes al terrorisme. Així, i com ja hem dit abans, es van diferenciar dues tendències: d’una banda, els partidaris de la lluita sindical o anarcosindicalistes (Bakunin), i de l’altra, i més violents, els partidaris de l’acció directa i la propaganda pels fets o anarcocomunistes (Kropotkin, Malatesta). Aquests últims animaven a atemptar contra les estructures bàsiques del capitalisme: l’Estat, l’Església i la burgesia. Creien que així es crearia una situació revolucionària que provocaria la caiguda del capitalisme.

El terrorisme va comportar una dinàmica d’acció-repressió-acció difícil de resoldre. El gran nombre d’atemptats anarcocomunistes que es van produir entre 1890 i 1923 va fer que la ciutat fos coneguda en cercles anarquistes internacionals com “la rosa de foc” o “la ciutat de les bombes”.

• 1893: Atemptat contra Martínez Campos (Capità General de Catalunya), que resultà ferit. L’autor de l’atemptat (Paulí Pallàs) va ser afusellat. Com a resposta, Santiago Salvador va llançar dues bombes al Liceu, causant 25 morts i 35 ferits. En aquest cas, la repressió va ser molt dura. Es va executar Santiago Salvador i es va endegar una repressió indiscriminada contra el moviment obrer (més de 400 detencions i 6 execucions).
• 1896: Un anarquista francès va cometre un atemptat amb bomba contra la processó de Corpus, al carrer Canvis Nous, causant 12 morts i 42 ferits. Arran d’aquests fets, van ser processades 87 persones, amb 5 penes de mort, 20 penes de presó i 63 deportacions, en l’anomenat Procés de Montjuïc. Aquest atemptat, de fet, va servir d’excusa per dur a terme una repressió sistemàtica dels nuclis obreristes organitzats, fossin o no terroristes, de tal manera que el sindicalisme anarquista va ser pràcticament desarticulat del tot. A més, el Procés de Montjuïc va comportar greus irregularitats jurídiques, com que les confessions van ser aconseguides mitjançant tortures.
• 1897: En venjança dels fets anteriors, va ser assassinat Cánovas del Castillo, aleshores cap de govern i a qui es va responsabilitzar de les atrocitats comeses en el Procés de Montjuïc.