Moviments artístics del segle XX
Art conceptual
1960. Va ser el primer a afirmar que el més important d’una obra no és la manualitat, la construcció personal, sinó el pensament, la idea.
Considera que la idea és més important que l’objecte final. Nega que l’art sigui el resultat del geni i l’habilitat de l’artista. Té com a objectiu fonamental la desmaterialització de l'art.
L’art conceptual s’interessa més per la teoria i es desentén de l'obra com a objecte físic: importen més els processos formatius, de constitució, que l'obra acabada i realitzada.
Qualsevol cosa pot ser art conceptual. L’artista conceptual fa servir qualsevol mitjà que consideri apropiat per a mostrar la seva idea.
Critica la comercialització de l’art, per això realitza un tipus d’obra que no pot ser comercialitzada com una obra convencional. La “desmaterialització” de l’art és característic de molts de les propostes conceptuals especialment de les que es basen en la performance i el happening.
Joseph Kosuth, John Baldessarie…
Pop art
Mitjan segle XX, especialment a la dècada de 1950 i 1960. Es caracteritzava per utilitzar imatges i temes de la cultura popular, com el consumisme, els ídols de la fama i els productes de la vida quotidiana, per a la creació d'obres d'art. El pop art va qüestionar la distinció entre art "elevat" i art "baix" i va buscar la democratització de l'art. Andy Warhol i Roy Lichtenstein.
Postmodernitat
Anys 70 del segle XX. Reutilització de formes preexistents.
El coneixement de la història i de les tècniques tradicionals de l’art. Un caràcter eclèctic: barreja diferents estils, pensaments i tècniques, des de l’art clàssic fins a l’art d’avantguarda i popular. Negar l’autoritat de qualsevol estil únic i eliminar la distinció entre l’alta cultura i la cultura popular. L'eliminació de la separació entre l'art i la vida quotidiana.
L’eliminació de la separació entre l'alta cultura i la cultura popular o de masses.
L'eclecticisme i la barreja de llenguatges a paròdia, la ironia, el caràcter lúdic i la celebració de la superficialitat de la cultura.
L’abandonament de l'origi i de la consideració de l’artista com a geni. La idea que l'art només pot ser repetició. Jeff Koons.