Moviments artístics (s. XVIII–XX): Neoclassicisme a Modernisme
Neoclassicisme
Neoclassicisme. Va ser una reacció contra els excessos del barroc i del rococó i va voler abandonar la imaginació per sotmetre l'art al predomini de la raó, tot cercant l'equilibri i l'harmonia ideal de les formes clàssiques. El concepte es basa en els models grecs, considerats superiors i més purs que els del món romà, i menys preocupats per la representació literal de la realitat.
Romanticisme
Romanticisme. Aplicat a l'art, el concepte «romàntic» neix en contraposició al càlcul i l'harmonia de les normes neoclàssiques. Es proposa un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i en la necessitat d'explorar camps nous. Entre les seves idees i interessos principals hi ha:
- la diversitat oposada a la uniformitat i, amb això, l'exaltació de l'individu;
- l'aspiració a la llibertat individual i nacional, idea que connecta amb les revolucions burgeses de l'època;
- l'historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat;
- la comprensió i el sentiment de la natura des dels vessants sensible i religiós;
- predilecció per l'exòtic, l'imaginari i l'irracional, amb interès pel món musulmà del nord d'Àfrica i per la cultura oriental.
Realisme
Realisme. El realisme va cercar la realitat més pròxima i quotidiana, no pas la dels grans homes ni la dels grans fets. Són les noves classes populars sorgides de la Revolució Industrial, amb les seves misèries i les seves necessitats, les que es van erigir com a protagonistes d'aquest nou art. Els realistes van rebutjar la retòrica romàntica i la idealització neoclàssica.
Impressionisme
Impressionisme. A partir del darrer quart del s. XIX, un nou moviment pictòric va culminar la tendència d'unir visió i llum a la pintura occidental des del Renaixement. La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l'ambició de tots els grans mestres d'aquesta època. Entre les característiques principals destaquen:
- la teoria dels colors;
- la plasmació de la llum;
- les aparences successives;
- la coloració d'ombres en detriment del clarobscur;
- la pinzellada solta;
- plein air (pintura a l'aire lliure).
Postimpressionisme
Postimpressionisme. Els impressionistes van exposar junts per darrera vegada i van sorgir nous talents i formes d'expressió. Així, el període que separa l'última exposició impressionista del cubisme, als primers anys del s. XX, rep el nom genèric de postimpressionisme.
Modernisme
Modernisme. Aquest nou moviment, que sorgeix a Europa al voltant del canvi de segle (aproximadament 1890–1910), proposava l'emancipació de l'arquitectura i de les arts en favor d'unes tipologies decoratives inspirades en la natura, que intentaven reaccionar contra l'historicisme acadèmic que havia dominat l'art del s. XIX.