Moviments d'avantguarda a Catalunya: literatura, poesia i context històric

Moviments d'avantguarda: context i característiques

Els moviments d'avantguarda van ser al mateix temps moviments socials i creadors d'una nova teoria de l'art: l'antiart. Van ser l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial de començament del segle XX. Els moviments es van iniciar l'any 1909 i van ser liquidats el 1940, i es van manifestar en dos períodes.

El primer període va durar des del 1909 fins al 1929, any de la crisi de Nova York. Els moviments van ser el futurisme, el cubisme i el dadaisme. Van ser els moviments més imaginatius i lúdics de les avantguardes. El segon període, exclusivament surrealista, va durar fins al 1940, any de la invasió nazi de París.

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va ser el poeta més representatiu de l'avantguarda catalana. Va morir de tuberculosi als 30 anys. Va destacar pel seu esperit sensible i molt preocupat per la cultura i la justícia social. La seva poesia va evolucionar des dels calligrames fins a la cançó popular.

Va escriure diversos llibres de poesia: Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador de la portilla de les gavines, Les conspiracions, La gestació dels estels, El poema de la rosa als llavis i Ossa menor.

Com a periodista va col·laborar en la revista Justícia social, on, amb el pseudònim de Gorkiano, va escriure articles de temàtica obrera. En el seu primer llibre de poesies va combinar l'admiració davant el futur, els invents i les màquines, amb els paisatges propers al seu entorn vital, la Barceloneta. El 1920 va defensar el primer manifest futurista català, titulat Contra els poetes en minúscula.

En el seu darrer llibre, Ossa menor, Papasseit va fer servir el calligrama, un poema que combina les paraules amb els efectes visuals i tipogràfics a fi d'expressar una subjectivitat major.

L'avantguarda i la societat catalana

Els moviments d'avantguarda es van concretar a la nostra literatura en una reacció contra el classicisme i el noucentisme. La societat catalana del primer quart del segle XX va viure un dels moments més brillants, complexos i productius de l'època. Els intel·lectuals catalans van rebre les novetats avantguardistes europees amb interès.

La Primera Guerra Mundial va propiciar que molts artistes europeus s'establissin a Barcelona, que es va convertir en una gran metròpoli europea. Les avantguardes catalanes es van donar força paral·lela al noucentisme i les dues ideologies es van veure obligades a conviure.

A Catalunya, els primers avantguardismes van tenir l'aire cubista i futurista. Durant la primera etapa (1916-1925), l'aparició de l'obra de Joan Salvat-Papasseit a Barcelona i les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix van iniciar l'estètica futurista. També hi van contribuir les revistes Trossos i Un enemic del poble, i la primera exposició individual de Joan Miró a les galeries Dalmau.

El dadaisme també va tenir seguidors, com ara els redactors de la revista 391. A més a més, Gabriel Alomar va encunyar l'ultraisme, i el grup de Sabadell va iniciar l'activitat amb obres i actes provocatius i humorístics.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel és un autor mallorquí que pertany a l'anomenada Generació del 36. Pòrcel va realitzar dels esforços més grans de la nostra literatura per tal d'assolir la poesia pura. La seva obra va suposar una renovació i una superació de l'Escola Mallorquina, tant en la ideologia com en el fet poètic.

Degut a la seva escassa producció i a la seva curta vida, podem dir que la seva producció no va evolucionar. Només va fer tres obres: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i Imitació del foc (1938), publicada poc després de la seva mort.

La seva obra té les característiques següents:

• Influència del surrealisme.
• Usos d'alguns trets de la poesia pura, derivada del simbolisme.
• Influència de la poesia de la Generació del 27.
• La línia neobarroca, tant en la producció castellana com en la del país.

També va escriure una poesia d'una extraordinària qualitat.

Poesia simbolista i avantguardista

La poesia simbolista: al llarg del primer terç del segle XX conviuen dues maneres d'entendre la literatura que van derivar en un tronc comú: la poesia simbolista. Per un costat hi havia la poesia pura, i per l'altre la poesia avantguardista.

En l'àmbit català, les dues tendències es van allargar en el temps molt més que en la resta de literatures. La publicació La Revista va actuar d'altaveu de les reflexions literàries d'escriptors com Joaquim Folguera, Carles Riba, Tomàs Garcès, Marià Manent...

D'una banda, els joves autors es consideraven diferents dels noucentistes inicials i, d'altra banda, hi havia escriptors que es reconeixien en aspectes del noucentisme. En tot cas, aquests joves poetes compartien la voluntat de reflexionar al voltant de la poesia i del procés creatiu. Els poetes perseguien una poesia caracteritzada per la intensitat expressiva i per l'emotivitat, i sempre amb la màxima senzillesa possible.

Un llibre emblemàtic de la nova tendència va ser Vint cançons (1922) de Tomàs Garcès, amb la puresa de l'emoció que se superposava a la preocupació per la profunditat.

Entre les aportacions fonamentals al panorama literari hi ha la poesia pura, és a dir, la poesia que, absolutament independent de la realitat quotidiana i racional, pretén atorgar a la paraula un valor absolut, un poder expressiu total.

Carles Riba va ser l'autor més complet: la seva basta obra inclou manifestacions de gairebé tots els gèneres literaris. Així es reparteix entre poemes, relats, articles de crítica literària i traduccions.