Moviments i característiques de la literatura catalana: decadència i renaixença

Fenòmens lingüístics durant la decadència

1. Diglòssia: El castellà s'utilitzava en la vida culta i pública: religió, jurisprudència i literatura culta, i el valencià en la vida rutinària. A més a més, la castellanització no sols es produí a nivell literari sinó també a nivell polític: els òrgans centrals i superiors de l'administració i la burocràcia utilitzaven el castellà i, a nivell social, el castellà tingué dos nivells de penetració:

• De dalt a baix: començà per la noblesa, a continuació la burgesia i després les capes subalternes.
• Del centre a la perifèria: de les capitals a ciutats i pobles més xicotets, aturant-se a les portes del camp, als barris artesans i a comarques aïllades.

2. Dialectització: disgregació lingüística com a conseqüència de la pèrdua de consciència d'unitat lingüística deguda a la castellanització.

Característiques del Renaixement

Es desenvolupa al segle XVI. És un període que pretén crear una cultura diferent de la cultura medieval. Característiques principals:

• 1. L'home és el centre del món i de la cultura (antropocentrisme).
• 2. Època de grans descobriments i gran curiositat científica.
• 3. Negació dels valors feudals.
• 4. La burgesia és la classe social predominant.
• 5. Importància de tot tipus de manifestacions artístiques i aflora el pensament humà.
• 6. Destaquen els moviments Humanisme i Erasmisme.
• 7. Preocupació per la llengua: es defensen les llengües vulgars i el llenguatge popular.
• 8. Equilibri entre l'elegància llatinitzant i els trets populars.

Què s'entén per literatura popular

És aquella d'autor desconegut, de transmissió oral, i que s'oposa a la literatura culta; però al mateix temps es serveix d'aquesta per ridiculitzar personatges i situacions importants. Naix de l'expressió de la col·lectivitat i sol anar vinculada a la música, el ball o espectacles de teatralitat.

Manifestacions:

• Teatre: religiós (Marià, Nadal i Pasqua) i profà (farsa, entremès, col·loqui i mascarades).
• Poesia: religiosa (nadales) i profana (romanços, cançons de pandero).

Barroc, Neoclassicisme i Prerromanticisme

Barroc: A Catalunya es torna a utilitzar el català i a València i Mallorca el castellà, o bé els autors són bilingües. S'extingeix la poesia i s'escriu poca narrativa i teatre. Hi ha imitació d'autors castellans del seu Segle d'Or i una exageració de recursos lingüístics, sintàctics i mètrics.

Neoclassicisme (la Il·lustració): moviment filosòfic europeu que defensa una societat justa basada en les lleis naturals, el predomini de la raó, el progrés científic i la idea que tots els homes són bons. En literatura combina l'academicisme cortesà amb el racionalisme de la burgesia. Els gèneres predominants són la tragèdia, la comèdia, la poesia pastoral, la sàtira i la fàbula.

Prerromanticisme: traduccions d'autors estrangers i primers signes d'una nova sensibilitat literària.

Romanticisme: definició i característiques

Moviment artístic d'ideologia no materialista i espiritual que, durant els s. XVIII i XIX, s'estengué per Europa. Provocà una transformació en el món artístic, sobretot en la literatura i la música. El seu origen està basat en els canvis socials que es produïren a Anglaterra durant la revolució industrial.

Característiques:

• 1. S'imposa la imaginació, fugint de les normes del classicisme.
• 2. Visió dinàmica de la vida: triomf de la burgesia i desaparició dels estats absolutistes; naixement dels nacionalismes (estats-nació).
• 3. Exaltació de temps passats i predomini d'espais meravellosos.
• 4. Recerca de noves formes d'expressió escrita: vers lliure, subjectivitat i importància de la natura.
• 5. Exaltació de valors culturals, de l'individualisme i del sentiment religiós; interès per la cultura popular i les minories ètniques.

Tendències del Romanticisme

Romanticisme liberal: predomina una concepció revolucionària; foren republicans, escèptics i adoptaren posicions agressives front la política i l'art. Els seus mitjans d'expressió foren les revistes (per exemple, El Vapor, El Mole) i les publicacions de la Societat Filodramàtica. Autors destacats: Victor Hugo, Alexandre Dumas i Víctor Balaguer.

Romanticisme conservador: foren historicistes; els interessava el passat medieval i seguien corrents polítiques moderades. Revistes com El Liceo o La Palma. Autors citats: Ors, Teodor Llorente, Walter Scott.

Característiques literàries del Romanticisme

• 1. Oposició a la rigidesa neoclàssica.
• 2. Defensa de la originalitat i de la imaginació creadora.
• 3. Incorporació del concepte del «lleig» i del «grotesc».
• 4. Mescla de gèneres i estils.
• 5. La seva finalitat era commoure el públic.
• 6. Es creà una literatura intensa, inquieta i il·limitada en inspiració i expressió.
• 7. Utilitza, barreja i experimenta tot tipus de recursos.
• 8. Llenguatge ric i pintoresc, amb abundants adjectius i vulgarismes.
• 9. Construccions sintàctiques complicades i forçades: hipèrbatons, hipèrboles, antítesis, exclamacions i punts suspensius.

Definició i abast del mot Renaixença

La Renaixença té un doble sentit:

1. a) Època de la nostra literatura compresa entre la Decadència i el Modernisme, durant la qual es restaura la llengua, la literatura i la cultura catalanes.
2. b) Moviment cultural i de conscienciació nacionalista sorgit dins la burgesia degut a la Revolució Industrial. Cal estudiar-la com un moviment, no només com una època.