Moviments i conceptes històrics
Ràtzia
Atac a una població matant, robant, segrestant, violant, etc amb l’objectiu d’aconseguir un botí i esclaus però sense ànim de conquesta. A partir de les ràtzies els musulmans van imposar impostos (pàries) a Hispània.
Renaixement
Moviment cultural que neix a Itàlia a causa de les idees humanistes i que s’espandeix per Europa Occidental als segles XV i XVI. Recupera la cultura clàssica i produeix una renovació en l’art i un avenç important en les ciències naturals i humanes.
Reforma
Moviment religiós de reforma cristiana a l’Europa del segle XVI que s’inicià a partir de Les 95 tesis de Martí Luter (1517) i originà el naixement de les esglésies protestants.
Rotació de conreus
Sistema de conreu que es basava a alternar els conreus anuals sobre la mateixa terra. Generalment se sembra només una part de la terra deixant l’altra en guaret per sembrar-hi l’any següent (rotació biennal) o al cap de dos anys (rotació triennal).
Regència
Govern d’un Estat durant la minoria d’edat, l’abscència o la incapacitat del rei legítim.
Rabassa morta
Contracte de conreu pel qual se cedia una parcel·la a un pagès perquè hi plantés vinya. El contracte es dissolia a la mort de dos terços dels primers ceps plantats.
Societat estamental
Sistema social de tipus jeràrquic dividit en estaments establerts per naixement. Es tracta d'una societat de tipus aristocràtic, on una minoria, la noblesa i l'alt clergat (estaments privilegiats), domina la gran majoria de la població (Tercer Estat). Cada estament tenia una condició jurídica diferent, cosa que comportava una gran desigualtat social i legal entre els individus.
Senyoria jurisdiccional
Part del feu sota el control del senyor però no les explota directament.
Sobirania Nacional
El poder emana, neix de la nació, de la ciutadania, que podrà triar els seus governants.
Supremacia
Superioritat jeràrquica sobre altres grups, preeminència.
Sufragi
Dret polític de votar que tenen tots els ciutadans per escollir directe o indirectament els seus representats. Va relacionat amb la sobirania
Sufragi Universal
Sufragi en el qual pot votar tothom
Sufragi Censatari
Aquell en el qual només poden votar ciutadans de dintre els censa i el que tinguessin uns determinats ingressos. Dintre la constitució del 1812 només acabaven votant classes privilegiades i la burgesia