Moviments Literaris i Artístics dels Segles XIX i XX
Context històric i cultural del segle XIX
El segle XIX a Europa viu profundes transformacions derivades de la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. La noblesa perd la seva antiga primacia, la burgesia s'imposa i creix el proletariat urbà. En aquest escenari sorgeix el nacionalisme, acompanyat d'una revalorització de les llengües i les tradicions pròpies. A Espanya, aquests canvis arriben amb cert retard a causa de la inestabilitat i les guerres carlines.
El Romanticisme i la Renaixença
Nascut a finals del segle XVIII a Alemanya i la Gran Bretanya, el Romanticisme s'estén per tot el continent en oposició al classicisme racionalista d'origen francès. Defensa la imaginació, el mite, el símbol, la ironia, la bondat natural de l'individu, la subjectivitat i l'amor a la pàtria. L'evasió temporal (mirada cap a l'època medieval) i espacial és freqüent, i sovint la mort és concebuda com a alliberament. L'artista és vist com un ésser superior mogut per la creativitat, l'originalitat i un anhel de progrés i llibertat. Aquestes idees es difonen a través de publicacions com El Europeo i El Vapor.
La restauració de la literatura catalana
La Renaixença suposa la recuperació cultural i literària de la llengua catalana:
- 1833: Publicació de l'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau.
- Dècada del 1830: Coexistència de la poesia romàntica en català i castellà.
- 1859: Restauració dels Jocs Florals amb el lema «Pàtria, Fe i Amor», associats als premis de l'Englantina, la Viola d'or i argent i la Flor Natural.
- 1870: Fundació de la societat Lo Rat Penat a València. Entre els autors i impulsors destaquen Marià Aguiló, Antoni Maria Alcover i Miquel Costa i Llobera. A les Illes Balears, la manca d'una burgesia forta alenteix inicialment l'impuls del moviment.
El teatre de la Renaixença
El teatre trenca amb les formes dramàtiques religioses tradicionals mitjançant la mescla de tragèdia i comèdia. Predominen els temes històrics, les intrigues complexes i la intensitat dels sentiments personals centrats en l'amor i la llibertat. Tot i arribar amb retard, impulsa decididament el procés de catalanització escènica.
La narrativa de la Renaixença i el costumisme
Després d'una etapa inicial basada en novel·les històriques i traduccions, el 1862 Antoni de Bofarull publica L'orfeneta de Menàrguens. Posteriorment, la narrativa catalana assoleix la seva maduresa amb Narcís Oller. Paral·lelament, el costumisme (amb autors com Robert Robert) combina arrels autòctones i cultes en peces breus de caràcter descriptiu, centrades en els paisatges, l'ambient local, el llenguatge col·loquial i el to nostàlgic.
Realisme i Naturalisme
Cap al 1850 sorgeix el Realisme, un moviment literari i pictòric oposat a l'idealisme i la subjectivitat romàntics. Rebutja els temes fantàstics i exòtics per centrar-se en la gent corrent, la realitat quotidiana (fins i tot allò lleig, vulgar o repugnant) i els condicionants psicològics, econòmics i socials. A Catalunya és teoritzat i conreat per Joan Sardà, Josep Yxart i Narcís Oller.
El Naturalisme, desenvolupat a França cap al 1870 per Émile Zola, aplica el mètode científic a la creació literària. L'ésser humà s'explica mitjançant les lleis de l'herència biològica i la influència de l'entorn. La novel·la esdevé un estudi empíric de personatges problemàtics en ambients degradats, amb la voluntat de diagnosticar la societat per transformar-la i millorar-la.
El realisme social
Cap a la dècada del 1960 es desenvolupa el realisme social: els escriptors posen la seva obra al servei de la societat. La literatura es converteix en un instrument de recuperació política, creació d'opinió pública, aïllament del règim autoritari i expressió de reivindicacions democràtiques.
El Modernisme i l'Escola Mallorquina
Modernisme: Regeneració i art total
A cavall dels segles XIX i XX, el Modernisme planteja una renovació global de la cultura catalana. Concep l'art com una experiència total que abraça la poesia, el teatre, la narrativa, la pintura i l'arquitectura:
- Estètica i influències: Integració del simbolisme, el prerafaelitisme, el decadentisme i el vitalisme de Friedrich Nietzsche (la voluntat humana per damunt de la natura). En les arts visuals destaquen l'esteticisme, la línia corba, l'asimetria i la riquesa ornamental.
- Figures i iniciatives: La revista L'Avenç (1884), Antoni Gaudí a l'arquitectura i Guillem Bennàssar a Mallorca. La burgesia adopta aquesta estètica en el mobiliari, el disseny i la decoració.
- Regeneracionisme: Oposició a l'endarreriment científic, el centralisme i el caciquisme. L'artista viu sovint un conflicte amb la societat burgesa convencional.
- Joan Maragall: Supera el naturalisme rígid mitjançant la teoria de la «paraula viva», la inspiració intuïtiva i la influència nietzscheana, reflectida en obres cabdals com Visions & Cants.
L'Escola Mallorquina
Entre els segles XIX i XX, l'Escola Mallorquina aplega autors fidels al mestratge de Miquel Costa i Llobera i Antoni Maria Alcover. Es caracteritza per la perfecció formal, la contenció emocional, la integració del folklore i el paisatge de l'illa, la consciència insular i una visió harmoniosa i idealitzada de Mallorca, tot combinant elements modernistes i romàntics.
El Noucentisme
El Noucentisme emergeix a principis del segle XX com a superació del Modernisme i del Naturalisme. L'any 1906 en marca el punt d'inflexió amb la publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors i La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba. Sota el guiatge lingüístic de Pompeu Fabra s'estableix la normativització i ortografia de la llengua catalana. El moviment promou el retorn als ideals clàssics de Grècia i Roma, la responsabilitat civil de l'intel·lectual en les institucions públiques, el treball rigorós de la poesia i el conreu de l'assaig, deixant en un segon pla el gènere novel·lesc.
Les Avantguardes europees
Durant el primer terç del segle XX, les avantguardes trenquen radicalment amb tota la tradició artística anterior:
- Futurisme: Impulsat per Filippo Tommaso Marinetti, canta a la societat industrial, la velocitat, l'electricitat i l'esport, amb fascinació per l'audàcia, l'agressivitat, la guerra i la rebel·lia.
- Cubisme: En pintura destaca Pablo Picasso amb Les Demoiselles d'Avignon, fragmentant la realitat en plans geomètrics.
- Dadaisme: Fundat per Tristan Tzara com a rebuig als horrors de la Primera Guerra Mundial. Promou la poesia incoherent, ataca la raó i la lògica convencional, i reivindica l'atzar, la ironia i l'absurd.
- Surrealisme: Nascut a França i inspirat en les teories de Sigmund Freud. Defensa el dictat pur del pensament lliure del control de la raó, explorant el món dels somnis i l'inconscient.