Música del Renaixement: Característiques i Compositors Clau
La Música durant el Període del Renaixement
El període de la història de la música conegut com a Renaixement comprèn aproximadament des del 1453 fins al 1600.
Context i Característiques Generals
- A les ciutats italianes, els castells, monestirs i escoles medievals van ser substituïts progressivament per palaus, catedrals i universitats.
- L'interès principal dels artistes renaixentistes es va centrar en l'antiguitat grecoromana, rebutjant en part la tradició medieval.
- El Renaixement va veure l'aparició de mecenes: nobles i burgesos rics que patrocinaven els artistes.
- Un canvi religiós fonamental durant aquest període va ser el protestantisme.
- Es considera que la capacitat humana amb la qual millor es pot relacionar la música és l'emoció.
- Les dues característiques principals dels éssers humans són el llenguatge i la música.
- L'instrument musical que, segons la mitologia, el déu Apol·lo va regalar a Orfeu va ser la lira.
Fases i Centres Geogràfics
- Renaixement Primerenc: S'inicia a Florència. Un compositor representatiu és Josquin des Prez.
- Renaixement Ple: La ciutat que capitalitza aquesta fase és Roma. L'equivalent musical n'és Giovanni Pierluigi da Palestrina.
- Renaixement Tardà: El centre principal és Venècia. La família Gabrieli (Andrea i Giovanni) és representativa d'aquest període i lloc.
Compositors Destacats
- Anglaterra: El gran llaütista renaixentista anglès és John Dowland.
- Espanya: Tomás Luis de Victoria és el compositor que porta la polifonia religiosa al seu cim. Antonio de Cabezón és considerat un mestre en l'art de les gloses o diferències (ornaments i variacions sobre una partitura original que demostren el virtuosisme de l'instrumentista).
- França: Clément Janequin va utilitzar onomatopeies per compondre chansons.
Gèneres i Formes Musicals
- Música Vocal Profana: El gènere per excel·lència és el madrigal. A Espanya, el Cancioner de Palacio conté cançons de Juan del Encina conegudes com a villancets.
- Música Instrumental: Les cançons polifòniques instrumentals venecianes, de les quals derivaran posteriorment les sonates, reben el nom de canzone da sonar. Al final del Renaixement, s'acostumen a enllaçar diferents danses formant suites.