El Nacionalisme Català i la Prosperitat Econòmica a Espanya (1874-1898)

El Nacionalisme Català

Els factors originaris del nacionalisme català van ser:

• El record dels furs i de les institucions tradicionals perdudes.
• La llengua i la cultura pròpies.
• El sorgiment d’un moviment cultural i literari (Renaixença).
• El progrés del federalisme i la tradició del carlisme.
• La particularitat econòmica (Catalunya està industrialitzada i la seva burgesia té uns interessos econòmics diferents que els dels castellans).

Desenvolupament del Nacionalisme Català

El nacionalisme català tenia unes ideologies i un desenvolupament propi.

• Catalanisme popular: Vinculat a idees democràtiques i federalistes al llarg del Sexenni Revolucionari (alçament federalista de 1869, proclamació de l'Estat Català el 1873 i la fundació de La Jove Catalunya per Àngel Guimerà).
• Catalanisme polític: A partir dels anys 80, el catalanisme polític (d'esquerres i progressista) amb Valentí Almirall vol intervenir en l'Administració pública (fonda el Diari Català, celebra el primer Congrés Catalanista i crea el Centre Català).

El Catalanisme Conservador i Progressista

El catalanisme era conservador i progressista. Estava vinculat als interessos de la burgesia industrial.

• El 1887, els sectors conservadors del Centre Català es deslliguen i funden la Lliga de Catalunya. Aprofiten l'Exposició Universal del 1888 per demanar l'autonomia de Catalunya i el 1901 s'integren a la Lliga Regionalista.
• El 1892, la Unió Catalanista crea les Bases de Manresa, un projecte d'Estatut d'autonomia.

Repressió del Catalanisme

El Govern inicia una repressió contra el catalanisme ja que, segons ells, era un perill per a Espanya i es comença a utilitzar la paraula "separatista" per desqualificar el catalanisme.

Època de Prosperitat Econòmica (1874-1898)

Del 1874 al 1898, Espanya volia ser com les grans potències capitalistes, per la qual cosa necessitava:

• Un bon desenvolupament del sector bancari.
• Una xarxa ferroviària nacional.
• Proteccionisme.
• Un mercat colonial.

A partir del 1880 es van començar a complir aquests objectius, però es va topar amb obstacles com la manca de capitals i la majoria de la població agrària tenia pocs recursos.

Industrialització i Acords

La important indústria siderúrgica al País Basc i la indústria tèxtil catalana van augmentar gràcies al mercat espanyol i al colonial. Aquests dos grups van arribar a un acord d'interessos amb l'oligarquia agrària per defensar el proteccionisme.

Obstacles a la Industrialització

Les perspectives de la industrialització espanyola haurien estat millors si no s'hagués produït:

• La crisi agrària (degut a la fil·loxera i la competència amb els productes americans).
• La pèrdua de colònies (Cuba).

Demografia a Espanya i Catalunya

Població Espanyola

La població espanyola es va veure afectada per una disminució de la mortalitat (tot i que seguia alta degut a les epidèmies de còlera) i una alta taxa de natalitat, per la qual cosa el creixement de la població no va ser tan elevat com en altres països europeus. El creixement de la població va ser notable en les regions perifèriques.

Població Catalana

Pel que fa a la demografia, la població catalana seguia les pautes dels països industrialitzats d'Europa. Aquest augment de la població va comportar un augment del pes de Catalunya en relació al conjunt d'Espanya. La densitat de població al territori català va augmentar, per la qual cosa es va començar a parlar de 4 zones demogràfiques al segle XIX:

• Dues zones progressives: El litoral i el prelitoral.
• Dues zones regressives: L'interior i la muntanya.

El litoral creixia gràcies a la població que arribava de l'interior i la muntanya. El 1939, Catalunya representava el 36% de la població catalana.

Migracions

Migracions Interiors

Les migracions interiors es van donar sobretot de les zones rurals a les ciutats a mitjans del segle XIX. Tot i que les migracions internes no van ser importants a Espanya, Catalunya va ser una excepció ja que el creixement de la indústria va atreure molta mà d'obra, que provenia sobretot d'Aragó, València, Múrcia i Andalusia. A partir del 1853 es van dictar lleis que impedien emigrar, per la qual cosa les regions del sud-est van emigrar a Algèria i Tunísia.

Migracions Exteriors

Les migracions exteriors van iniciar-se a partir dels anys vuitanta, van augmentar cap a Amèrica (Argentina i Cuba) degut a l'atracció de les antigues colònies, però es van frenar degut a la Segona Guerra Mundial. Alguns dels emigrants es van tornar rics ("indians") i van arribar a ser industrials i comerciants importants.