Nacionalisme, Unificacions i Revolucions del Segle XIX: Anàlisi Històrica
Nacionalisme i Formació dels Estats Nació
La formació dels Estats nacionals va ser un procés lent. La paraula nació, en els seus orígens medievals, designava els nascuts en un mateix lloc, però no tenia significat polític. En el segle XIX va adquirir el sentit precís d'una comunitat política determinada.
Nacionalisme Voluntarista: Concepte i Influències
Es caracteritza pel protagonisme de la voluntat de l'individu de formar part d'una unitat política definida com a nació. La nació, en aquest cas, seria la conseqüència de la decisió voluntària dels membres d'una comunitat política. En aquest nacionalisme es veuen influències il·lustrades. Va arrelar, a part de França, a Itàlia (Mancini).
Moviments Nacionalistes i Unificacions
L'objectiu de les teories nacionalistes és aconseguir l'autogovern dels pobles i cal una organització on recolzar-se. Això va configurar moviments polítics de caràcter nacionalista. El nacionalisme es va convertir en una ideologia centrípeta. I on no existien estructures polítiques que recolzessin aquest moviment, va donar lloc a un procés divergent (agregació d'unitats inferiors, disgregació d'unitats superiors).
- Unificació d'Itàlia: Itàlia era un mosaic d'Estats i es va unificar amb l'avantatge de la utilització d'una llengua comuna. El 1861 es va proclamar el Regne d'Itàlia.
- Unificació d'Alemanya: Estava dividida en 39 estats. Es va agrupar com a Confederació Germànica amb el poder de l'Imperi Austríac. Prússia va organitzar una unió duanera on no participés Àustria. El procés es va dur a terme per la via militar. Després de la victòria, es va crear la Confederació d'Alemanya del Nord i, més tard, naixia l'Imperi Alemany (1871), el II Reich.
- Grècia: Va aconseguir la seva independència el 1830.
La Unificació Italiana: Procés i Reptes
Víctor Manuel II de Savoia, juntament amb Cavour, unifiquen els estats del nord al Piemont, que és l'estat més fort. Llavors, Garibaldi conquereix els estats del sud i els cedeix a Víctor Manuel, que els incorpora al regne.
Queden dues qüestions pendents:
- La qüestió romana: Quan conquereixen Roma, però el Papa no ho reconeix.
- Els estats irredempts: Territoris que haurien de formar part d'Itàlia, però que no s'han aconseguit.
La Unificació Alemanya: Estratègies i Resultats
Es plantejaven dues possibilitats:
- La que volia Prússia: la"petita Alemany" (deixant fora Àustria).
- La que volia Àustria: la"gran Alemany" (Alemanya + Àustria).
Al final, es va optar per la"petita Alemany" amb Bismarck al capdavant. Primer es va crear el Zollverein, una unió duanera comuna a tots els estats d'Alemanya. Després, van conquerir el nord i, finalment, van lluitar contra Napoleó III i van conquerir el sud.
La Revolució Francesa: Assemblea Nacional Constituent
- El Tercer Estat es constitueix en Assemblea Nacional.
- 14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla.
- Abolició del règim feudal i Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.
- Constitució de 1791.
- Grans reformes.
El Directori (1795-1799): Reacció i Consolidació
- Reacció moderada i fi de les reformes jacobines (Termidor).
- Constitució de 1795.
- Pes de l'exèrcit.
Les Revolucions de 1820: Liberalisme i Repressió
Hi havia societats secretes, com els francmaçons, els carbonaris i els decabristes russos, que es consideraven hereves de la Il·lustració i de la Revolució Francesa, i preconitzaven la insurrecció contra l'absolutisme. Va provocar la primera fallida temporal del sistema de Restauració.
El triomf a Espanya i, després, a Portugal, Nàpols i el Piemont, va obrir un curt període liberal que fou sufocat per les forces absolutistes. En el cas d'Espanya i dels estats italians, es va produir la intervenció de la Santa Aliança (1823). La repressió va ser molt dura; molts liberals van ser detinguts o executats, i d'altres van marxar a l'exili.