L'Era Napoleònica: Ascens, Caiguda i Restauració
L'Etapa Napoleònica: Èxits i Fracassos
Ascens al Poder i Consolat
A partir del cop d'estat del 18 de Brumari, va acabar el Directori. El general Napoleó Bonaparte va aconseguir el poder polític de França, primer com a cònsol i després com a emperador. El seu poder estava fonamentat en el pragmatisme, els èxits militars i el suport majoritari del poble mitjançant plebiscits. Va firmar tractats de pau amb Àustria i els Estats Units. La seva política exterior era tan ambiciosa que va esgotar els recursos del país i va ensorrar el règim que havia construït.
L'Obra de Napoleó: Reformes Clau
El Consolat era un règim personalista on Napoleó va acabar acaparant tot el poder i el protagonisme. Es va aprovar la Constitució de l’any VIII, que no contenia una declaració de drets ni establia una clara separació de poders. Per plantar cara a la Segona Coalició, Napoleó va anar a Itàlia, on va obtenir una victòria decisiva a la batalla de Marengo (1800). Després es van impulsar importants reformes:
- Unificació legislativa a través del Codi Civil (1804) i creació del Codi de Comerç (1807).
- Creació del Banc de França (1800).
- Foment de l'educació pública (Liceus).
Napoleó i la Conquesta d'Europa
La Gran Bretanya va organitzar la Tercera Coalició (1805) amb Àustria i Rússia. Napoleó va transformar la República en un Imperi el 1804, coronant-se emperador. Després de diverses batalles victorioses (com Austerlitz), es va arribar a la Pau de Tilsit (1807) amb Rússia, que va marcar el zenit del poder napoleònic.
Caiguda de l'Imperi i Exili
Napoleó va decretar el Bloqueig Continental contra la Gran Bretanya per asfixiar-la econòmicament, però Portugal no el va secundar. Això va portar a la invasió de la península Ibèrica (1808), iniciant la Guerra del Francès a Espanya. Més tard, Rússia va reprendre el comerç amb la Gran Bretanya. Napoleó va intentar envair Rússia el 1812, però la campanya va ser un desastre. Finalment, va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo (1815). Va ser deportat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
La Restauració Absolutista i Revolucions Liberals
El Retorn a l'Antic Règim?
Durant la Restauració (a partir de 1815), els monarques absolutistes van intentar governar com si la Revolució Francesa no hagués existit, amb la voluntat de reinstaurar l'Antic Règim. No obstant això, alguns reis van atorgar Cartes Atorgades, que reconeixien alguns drets als ciutadans, com va fer el rei Lluís XVIII a França.
El Congrés de Viena (1814-1815)
Principals Actors i Objectius
El Congrés de Viena va reunir les potències vencedores per crear un nou mapa europeu i restaurar l'ordre absolutista. Els tres grans protagonistes van ser Metternich (Àustria), el tsar Alexandre I (Rússia) i Talleyrand (França).
Reorganització Territorial d'Europa
Es van prendre les següents decisions principals:
- Restauració de les fronteres europees alterades per Napoleó, tornant França a les seves fronteres de 1792.
- Creació d'estats coixí al voltant de França per evitar la seva futura expansió.
- Àustria, Prússia i Rússia van obtenir guanys territorials de manera equilibrada per mantenir un nou equilibri de poder.