Narcís Oller: Anàlisi de la seva obra i procediments literaris
Narcís Oller: La seva obra no gaire extensa es compon de 6 novel·les: - La papallona (1882), en què predominen els elements romàntics i que li va atorgar un gran prestigi nacional i estranger. Se situa en el marc d'una Barcelona menestral; - L'Escanyapobres: Estudi d'una passió (1884), en què es presenta la degradació moral d'un home avar en una societat rural en vies de transformació. Personatges que personifiquen la resistència aferrissada contra els canvis socials i econòmics que es produïen en aquella època; - Vilaniu (1885), novel·la de trets romàntics que descriu les conseqüències que pot comportar una calúmnia per a una família que viu en una ciutat petita; - La febre d'or (1890-92), mostra la transformació de la societat barcelonina; - La bogeria (1898), l'única novel·la que es pot considerar naturalista, i que descriu el procés de bogeria d'un personatge des de 3 punts de vista diferents; - Pilar Prim (1906), l'última novel·la. És una obra més complexa, en què descriu la història d'una viuda que lluita per fer prevaler els seus sentiments per damunt la pressió i els condicionaments de la societat. Representa una evolució.
Procediments literaris: Oller hi va aplicar un seguit de procediments literaris:
- L'aparició d'uns mateixos personatges tipificats en novel·les diferents;
- Localització de totes les seves obres en dos marcs espacials: un marc urbà i un marc rural;
- La repetició de temes secundaris;
- El tema de fons de totes les seves obres: la transformació social.
L'obra d'Oller oscil·la entre la voluntat de seguir els pressupòsits del realisme i el naturalisme. Aquest fet dificulta la classificació de les seves novel·les; podríem dir que són novel·les realistes en les quals encara hi ha elements romàntics. Tot i que en novel·les com L'Escanyapobres trobem elements propis del naturalisme, l'única obra que es pot considerar naturalista és La bogeria. L'anacronisme literari, la inexistència d'una llengua adequada al realisme literari i el mateix tarannà personal de l'autor són circumstàncies que demostren les limitacions literàries de l'obra d'Oller.
La narrativa modernista: Va fer ressaltar un element que el naturalisme havia deixat de banda: l'emotivitat. Així, l'artista havia de cercar l'essència de l'emoció dins el procés creatiu i assolir amb intensitat la vida interior que s'amagava darrere les aparences. El tema principal és la lluita entre el jo i la natura, l'ésser humà i el món.