Narcís Oller: biografia, realisme i naturalisme a Catalunya
Narcís Oller: biografia i trajectòria
Narcís Oller és un gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del realisme i del naturalisme en terres catalanes. Se'l considera el creador de la novel·la catalana moderna i va adaptar l'estructura narrativa i el llenguatge del gènere a les noves tendències europees.
Neix a Valls el 1846; va estudiar dret i va treballar de procurador de tribunals a Barcelona fins a la seva mort el 1930. Comença escrivint en castellà com a aficionat. Josep Yxart, el seu cosí, el va influir perquè escrivís en català i també hi va tenir pes l'impacte dels Jocs Florals de 1877. Passar al català va coincidir amb el coneixement de la novel·la realista francesa, tot i que ell no va adoptar tots els termes i temàtiques.
Trajectòria com a prosista
La seva obra es pot dividir en tres etapes:
- Primera etapa: període de formació i aprenentatge; es mou entre el romanticisme i el realisme. (La papallona, 1882).
- Segona etapa: escriu convençut pels postulats del realisme i del naturalisme: L'Escanyapobres (1884). Després, Vilaniu (1885) i La febre d'or (3 volums, 1890–1892).
- Tercera etapa: recerca de noves fórmules narratives; novel·la psicològica: Pilar Prim (1906).
Per què Oller no és considerat plenament realista?
Tot i la seva adhesió als corrents realistes i naturalistes, en diversos moments Oller trenca el model estrictament realista. Exemples:
La papallona → Al final de la novel·la, Oller trenca el model realista amb què ha escrit l'obra i fa aparèixer gairebé miraculosament el pare de la criatura abans que mori la noia, fent que es casin «in articulo mortis», per la qual cosa la història té un final feliç més propi d'una novel·la romàntica.
L'Escanyapobres → projecció moralitzadora: l'Oleguer és castigat pel seu comportament. Hi ha un tractament del personatge que no respon estrictament al model realista (és castigat al final de la novel·la).
La febre d'or → presenta una lliçó moralista.
Subtítol
Estudi d'una passió → passió malaltissa de
Simbolisme
Representa el feudalisme (sistema agrari preindustrial).
Apunts sobre L'Escanyapobres
- La solitud caracteritza L'Escanyapobres.
- Magatzem i castell = món nocturn (se'l compara amb una aranya).
- Es casa amb la Tuies per evitar pagar la renda del castell.
- Els ossos del final són de l'escanyapobres (l'assassina l'Eloi, que l'enterra i es descobreix el cos per la construcció d'unes mines).
- Tuies ⚭ Oleguer = matrimoni improductiu.
- L'escanyapobres perd la humanitat.
- Tren, ferrocarril = món diürn. Innovació.
- Magatzem i castell = món nocturn. Antic règim (se'l compara amb una aranya).