Narcís Oller: Realisme i Naturalisme en la Literatura Catalana
Narcís Oller: Realisme i Naturalisme
El context literari
- Realisme: Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX que va donar lloc a algunes de les novel·les més importants de la literatura moderna. Va donar lloc al Naturalisme.
- Obres clau europees: El roig i el negre (Stendhal), Madame Bovary (Gustave Flaubert), La comèdia humana (Honoré de Balzac), Guerra i pau (Lev Tolstoi), Crim i càstig (Fiodor M. Dostoievski) i David Copperfield (Charles Dickens).
- Naturalisme: Corrent creat a França per Émile Zola que pretenia furgar en les causes biològiques i ambientals del comportament humà. Va ser representat a Espanya per Galdós o Clarín.
- Narcís Oller: És el màxim exponent de la novel·la realista i naturalista en llengua catalana.
Obres i característiques
- Va néixer a Valls, va estudiar Dret i es va fer procurador dels tribunals a Barcelona.
- Va començar escrivint en castellà.
- La papallona: Primera obra. Tracta sobre un seductor que acaba penedit quan mor una de les seves amants. Émile Zola va escriure un pròleg a l'edició francesa en què destacava la seva tendència al sentimentalisme i, per tant, l'allunyava dels naturalistes.
- L'escanyapobres: Història d'una parella d'avars en un poble en plena transformació industrial. Obra molt més dura que La papallona, s'acosta més a l'esperit naturalista.
- La febre d'or: La seva obra més ambiciosa. Gira a l'entorn de les oscil·lacions de la borsa de Barcelona de l'època i de les conseqüències que tenen en la família d'un fuster enriquit que acabarà arruïnat.
- La bogeria: Una de les millors obres de l'autor. Planteja la discussió sobre les condicions hereditàries i ambientals que poden portar un home a acabar boig.
- Pilar Prim: S'intenta adaptar als nous corrents del modernisme de principis del segle XX en la narració de l'enamorament d'una dona madura.
Valoració final
El seu català patia algunes imperfeccions, com l'ús relatiu de castellanismes o onomatopeies. Malgrat algunes limitacions i una tendència al sentimentalisme, és el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del realisme i el naturalisme en terres catalanes.