Narcís Oller: Vida, Obra i el Costumisme Literari
Narcís Oller: El pare de la novel·la catalana moderna
Narcís Oller va néixer a Valls, va estudiar dret i treballà de procurador a Barcelona. Tot i que començà a escriure en castellà, decidí canviar a la seva llengua nadiua, influït per L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, premiada als Jocs Florals el 1877, i per la seva entrada en contacte amb les tertúlies literàries.
El model lingüístic d'Oller
Oller hagué de combatre les dificultats que suposava escriure en una època sense un model lingüístic fixat. El seu intent de reflectir la realitat l’abocà a una llengua que imitava la parla del carrer, plena de castellanismes i col·loquialismes.
Com a seguidor del corrent realista, pretenia retratar en les seves obres la societat en què vivia: les conseqüències de la industrialització en la vida rural, l’eufòria de l’incipient capitalisme financer, el creixement urbà, etc.
L'evolució de la seva obra
El seu estil evolucionà des del naturalisme amb trets de realisme fins a la novel·la psicològica, passant pel realisme més pur. Les seves obres principals són:
- La papallona (1882)
- L’Escanyapobres (1884)
- Vilaniu (1885)
- La febre d’or (1890-1892)
- La bogeria (1899)
- Pilar Prim (1906)
El costumisme literari
El costumisme (o quadre de costums) consisteix en la descripció dels costums d’una societat en un temps històric determinat. Obres literàries de totes les èpoques han emprat tècniques costumistes per descriure ambients, personatges, costums, etc.
Però al segle XIX es consolida el costumisme com a gènere literari independent. La societat contemporània esdevé material artístic. El costumbrismo espanyol es desenvolupa sobretot a partir de l’article periodístic (Larra).
Característiques del quadre de costums
- A diferència de la novel·la, no hi ha argument.
- Les descripcions són minucioses i estàtiques.
- El narrador intervé constantment per dirigir-se al lector.
- Diàlegs freqüents i espontanis, en la llengua del poble (col·loquialismes, incorreccions, etc.).
- Apareixen sempre els mateixos tipus de personatge (la vídua, el botiguer, el menestral).
- El marc espacial es limita als barris o carrers típics d’un poble o ciutat.