La Narrativa Catalana del Segle XX: Evolució i Autors
La Narrativa Catalana del Segle XX
La Crisi del Realisme i l'Auge de la Novel·la Psicològica
La novel·la realista va entrar en crisi quan es van posar en dubte les tesis del positivisme, segons el qual tot es podia explicar mitjançant la tècnica i la ciència. El primer novel·lista que va formular teòricament i pràcticament les bases de la novel·la psicològica va ser Henry James.
La Renovació Modernista
El model de novel·la realista i naturalista va entrar en crisi i els autors catalans de les noves generacions van optar pel conreu de diversos tipus de novel·la:
- Novel·la simbòlica: Presentava drames emmarcats en escenaris muntanyencs que duien implícits els conflictes ideològics del moment, especialment el paper que havia de tenir l'artista en la nova societat.
- Novel·la decadentista: Va passar de la descripció a la suggestió. Pretenia reflectir una realitat interior.
- Novel·la costumista: Va representar la desintegració de la novel·la en narracions independents, unides només pel tema.
El Parèntesi Noucentista i la Represa
Amb l'arribada del Noucentisme, els autors de novel·les van passar a un segon pla. Només Josep Carner i Soldevila van excel·lir en el conreu de la narrativa curta i el darrer va apostar per la novel·la psicològica.
Després del Desgavell Bèl·lic
Durant la postguerra, va costar molt recuperar una certa normalitat editorial i reconquerir i/o reconstruir el públic lector. Es van crear en la semiclandestinitat. Cap a la dècada dels anys cinquanta, la generació d'escriptors nascuts pels volts del 1930 va començar una obra que va anar diversificant les propostes seguint els grans models, sobretot la Generació Perduda nord-americana i de l'existencialisme francès. Algunes de les noves aportacions van ser aquestes:
- Novel·la testimoni de la guerra: Representada per Incerta glòria, de Joan Sales. Pel que fa a l'experiència de l'exili, cal destacar Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera Llorca.
- Novel·la psicològica i existencialista: Com a resposta als molts interrogants que plantejaven aquells anys de depressió i frustració. Cal destacar Maria Aurèlia Capmany.
- Novel·la fantàstica: Té tocs d'un cert surrealisme. N'és un exemple Llibre de cavalleries.
- Novel·la del realisme social: Conreada especialment per Josep Maria Espinàs.
- Novel·la seguint els models dels novel·listes de la Generació Perduda nord-americana: Representada sobretot per Manuel de Pedrolo, que va ser dels primers que va decidir fer novel·la de gènere de manera sistemàtica.
- Novel·la de tradició psicològica: Té la màxima expressió en l'obra de Mercè Rodoreda, que configura un dels universos narratius més ambiciosos i originals de tot el segle.
- Els contistes: Cal destacar la brillant obra de Pere Calders.