La narrativa catalana dels anys 60: Autors i obres clau
La narrativa catalana dels anys seixanta
Als anys seixanta, la narrativa es va anar diversificant amb propostes literàries que anaven des del realisme psicològic o fantàstic fins al conreu de la novel·la de gènere.
Manuel de Pedrolo: Polifonia i experimentació
Manuel de Pedrolo va ser un dels autors més complets d’aquell moment; va conrear els gèneres novel·lístics més diversos en català. Va néixer a l’Aranyó el 1918 i va morir a Barcelona el 1990. Autor de poesia i teatre, va traduir un gran nombre de novel·les de l’anglès i del francès. La seva producció es caracteritza per una constant i sorprenent experimentació formal i per una temàtica que es va repetint: la por, la incomunicació, l’absurditat... Destaquen les seves obres Joc brut i Mecanoscrit del segon origen.
Pere Calders: El mestre del conte
Pere Calders va estudiar Belles Arts. El 1936 va publicar els primers contes i, un any després, la primera novel·la. Va ser en el terreny del conte i de la narració curta on va assolir un gran èxit. Pere Calders ha estat considerat el millor contista de la literatura catalana. Els seus contes es caracteritzen perquè presenten els esdeveniments més inversemblants en situacions i espais quotidians tractats amb humor i ironia. Obres destacades: Cròniques de la veritat oculta i Tot s’aprofita.
Joan Perucho: Imaginació i mons fabulosos
Joan Perucho va néixer a Barcelona l’any 1920 i hi va morir el 2003. La seva producció més important és la narrativa. El tret més rellevant de Perucho és la gran imaginació que tenien les seves obres, ambientades en èpoques i situacions estranyes amb personatges poc habituals; el món fabulós i màgic que crea està farcit de referències. Obres: Llibre de cavalleries i Les històries naturals.
Baltasar Porcel: Del realisme al mite d'Andratx
Baltasar Porcel va néixer el 1937 a Andratx. Va ser un clar exponent de l’evolució narrativa que va del realisme i el reportatge periodístic fins al realisme màgic. Va ser periodista, narrador i autor teatral; en la seva obra tracta sovint les Illes Balears i Andratx. Primers títols: Solnegre (1961) i Els argonautes (1968). En la seva obra s’anaven repetint els problemes vitals de les persones: l’amor, la mort i el pas del temps, com es veu a Cavalls cap a la fosca (1975), Les pomes d’or (1980), Els dies immortals (1985) i Les primaveres i les tardors (1986). En els darrers anys reflecteix el món polític català amb obres com El divorci de Berta Barca (1990) i Ulisses a alta mar (1997). Cal destacar també els seus reculls d’articles o d’entrevistes que palesen la seva etapa de reporter en diversos indrets del planeta.