Narrativa Catalana de Postguerra: Rodoreda i Villalonga
Narrativa durant la Postguerra
Com a conseqüència de la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola, la nostra llengua i la nostra cultura van patir la repressió i la censura. Els novel·listes havien abandonat la descripció de la realitat i s'interessaven per descriure l'interior de les persones.
La Novel·la Psicològica
La novel·la psicològica es caracteritza per una anàlisi de la personalitat dels personatges. Autors destacats: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908) va ser una escriptora catalana. Està considerada una de les escriptores en llengua catalana més influents de la seva època. Va morir el 1983 a Girona i tres anys després es va publicar La mort i la primavera, la seva última novel·la, inacabada. La seva obra es pot dividir en tres etapes: Joventut, Maduresa i Vellesa.
Joventut
Durant la seva joventut, va publicar Aloma (1938), que narra la història d'una adolescent que viu unes desgraciades relacions amoroses.
Maduresa
L'any 1958 va guanyar el Premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes. Amb la novel·la La plaça del Diamant (1962), Rodoreda es va consolidar com una escriptora de talla internacional. La història explica la seva vida durant la República, la Guerra Civil i la postguerra. Altres obres destacades són: El carrer de les Camèlies (1966) i Jardí vora el mar (1967).
Vellesa
Amb La meva Cristina i altres contes inicia una etapa en què abandona la realitat i se centra en la fantasia. Destaca la novel·la Mirall trencat (1974).
Llorenç Villalonga (1897-1980)
Llorenç Villalonga (Mallorca, 1897-1980) va alternar la dedicació a la literatura i la seva professió, la psiquiatria. Entre les seves obres destaquen:
Mort de Dama
Mort de dama fa una caricatura d'un món a punt de desaparèixer. Don Obdúlia Montcada, una dama de l'alta aristocràcia mallorquina, està a punt de morir. Darrere la seva agonia s'amaguen uns quants personatges que es disputen la seva herència.
Bearn o la Sala de les Nines
Bearn o la sala de les nines és considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX. Toni dedica el seu temps a escriure les seves memòries, mentre la decrepitud es va apoderant de Bearn fins a la seva mort, a l'igual que Maria Antònia, el seu amor, envelleix i perd la memòria.