Narrativa sota el franquisme: postguerra i tendències
Context sociopolític i influència en la narrativa
Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil als 70 condiciona la producció narrativa de l'època.
La narrativa durant el règim franquista: la narrativa no fou un gènere predominant en la postguerra degut a la dificultat d'elaboració i publicació. Per tant, predominà la poesia per la seva forma lleugera i àgil de difusió i d'elaboració. La narrativa del segle XX serà una constant crítica a la narrativa del XIX, l'època anomenada destrucció de la novel·la, la qual pretén cercar noves tècniques (que s'aconseguiran als anys 50 i 60).
Tendències de la narrativa durant el franquisme
Es diferencien les novel·les segons les intencions i preocupacions de l'època. A continuació, s'esmenten les principals corrents:
Novel·la psicològica
La novel·la psicològica predominarà en tota l'època franquista fins als anys 60. Es centra en conèixer el pensament humà i en indagar en la seva profunditat mental. Autors destacats: Joan Sales i Mercè Rodoreda.
Novel·la realista
Relata la realitat de la postguerra espanyola, hispanoamericana i europea de forma fidel a la situació original. Pretén fer saber al lector les dificultats del moment i denunciar les injustícies. Pren trets propis de la literatura del segle XIX, ara com un narrador omniscient, i incorpora recursos innovadors propis de la literatura nord-americana i francesa.
1. Realisme testimonialista
Obres que fan un recull de fets reals que afecten autors de l'època situats en l'exili, als camps de concentració a França i en altres llocs de l'exili.
2. Realisme de base existencialista
Planteja una situació absurda que afecta un home (amb el paper de víctima fatal) que no entén el món que l'envolta. Es fa una crítica de la situació política viscuda a la postguerra.
3. Realisme mític
Un narrador subjectiu (en primera persona) fa un relat de la seva vida i experiències personals, evadint-se a llocs i escenes del seu passat i elevant els fets a un estat mític.
Novel·la fantàstica
Hi ha dos corrents: l'evasió de la realitat (obscura, sinistra i trista) i la mitificació del fet real. En ambdós casos es barreja el fet històric amb elements imaginatius i fantàstics, l'humor i la ironia.
Novel·la experimental
Marca el pas del realisme a l'experimentalisme, on predomina el monòleg interior. Autors referents per a l'experimentalisme i la renovació de tècniques narratives: Joyce i J. F. Mira.
Observacions finals: El context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil i fins als anys 70 condicionà clarament la producció narrativa: la censura, l'exili, la repressió i la necessitat de recursos d'evitació o denúncia modelaren les formes i els continguts. Les diferents tendències —psicològica, realista, fantàstica i experimental— reflecteixen respostes diverses als mateixos condicionants històrics i socials.