La Narrativa Naturalista i Modernista a Catalunya
La Narrativa Naturalista
La narrativa naturalista és un corrent que va més enllà i que supera el realisme. Mentre que el realisme ens mostra la societat i explica com va el món, el naturalisme busca les causes dels problemes; té un aspecte científic perquè vol justificar el comportament humà.
Característiques i fonaments
Les seves característiques es fonamenten en la psicologia de Freud, en el comunisme, el positivisme i el darwinisme. Els novel·listes naturalistes actuen com si fossin forenses de la medicina: busquen els problemes de la societat basant-se en el determinisme. Aquest moviment es produeix a finals del 1800.
Narcís Oller
Narcís Oller va néixer gairebé el mateix any que Guimerà o Verdaguer. Ells són els tres màxims representants dels gèneres literaris a l'època: Verdaguer en poesia, Guimerà en teatre i Oller en narrativa. Tot i que va tenir una vida estàndard com a funcionari i sense gaire transcendència personal, va ser qui va introduir el naturalisme a Catalunya. La seva obra va ser àmpliament traduïda.
Obres principals de Narcís Oller
- La papallona: El seu primer llibre, traduït al francès. Émile Zola, en un pròleg, va afirmar que no era prou naturalista. El títol és simbòlic perquè tracta d'un home que va de dona en dona. Una noia es queda embarassada, ell marxa, però finalment torna, es casen i la noia mor tranquil·la.
- L'escanyapobres: És una novel·la que parla sobre la malaltia de tenir molta riquesa. El protagonista és l'Oleguer, conegut com "el Rata". Es casa amb una dona avariciosa a qui li diu que, si el segresten, no pagui el rescat; i així succeeix.
- La febre d'or: No és gens naturalista, sinó realista. Presenta una família pobra que inverteix, es fa rica i ho torna a perdre tot.
- La bogeria: Parla del naturalisme i del determinisme. El personatge Daniel Serrallonga es torna boig perquè els seus amics li fan bromes i arriben a una conclusió: o estava determinat o ha estat fruit de la casualitat.
La Narrativa Modernista
La narrativa modernista comprèn les novel·les publicades entre 1901 i 1912. Les seves característiques principals són:
- Sempre hi ha un protagonista enfrontat a la societat.
- La natura es converteix en un personatge més.
- S'utilitza una "llengua mascle" (viva i expressiva).
- Es barreja el sexe amb la religió.
- Es produeix un rebuig del determinisme.
A partir del 1912, es van deixar de publicar novel·les durant 20 anys. D'una banda, el Noucentisme estava en contra d'aquest gènere i, de l'altra, a Europa es produïa una crisi de producció de novel·les.
El corrent Simbolista i Rural
L'acció se situa en zones rurals i comparteix les característiques modernistes esmentades. Una obra clau és Els sots feréstecs de Raimon Casellas. El títol es refereix a un lloc conflictiu i difícil de viure. L'argument parla sobre un capellà que és destinat a un poble no creient. Vol fer-los tornar a la fe i sembla que ho aconsegueix, però finalment mor per culpa d'una prostituta.