La Narrativa de Postguerra a Catalunya: Tendències i Autors Clau

La narrativa no va ser el gènere més conreat de la postguerra. Resultava més senzill publicar poesia. El 1939, la repressió franquista va condemnar la literatura a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat. Es va caracteritzar per l’aparició de l’antiheroi, la ruptura del temps narratiu lineal (retrospeccions, anticipacions, accions simultànies), la utilització de nous tipus de narradors (apareix l’equiscient, que sap el mateix que el personatge, i el deficient que només sap el que veu), l'estil indirecte i el monòleg interior.

Cap als anys 50 apareix la primera generació de novel·listes de postguerra:

• Novel·la fantàstica: Explica la realitat a través de la simbologia i el mite. De vegades es barreja amb el surrealisme. Es caracteritza per l’ús de l’humor i jocs irònics.
• Novel·la psicològica: Va ser la tendència dominant en la literatura fins als anys 60. Pretén indagar i explicar la conducta.
• Novel·la realista: Línia testimonialista: Inclou a Enric Valor i intenta explicar els fets ocorreguts a la Guerra Civil. Experimental; Reflexió existencialista.

A partir dels 60, rep la influència del realisme italià i la novel·la d’entreguerres. Es van publicar moltes novel·les estrangeres traduïdes.

Característiques principals:

• Realisme: L’acció ocorre en un espai conegut com Barcelona i en un temps concret (la Guerra Civil).
• Psicologisme: Els esdeveniments interessen a mesura que repercuteixen en la consciència dels personatges. Potencia l’anàlisi del món interior del personatge i apareix el punt de vista del personatge. S’usa la primera persona narrativa i estudia els valors psicològics dels personatges. Acostumen a ser dones en conflicte amb el món, que solen ser maltractades; l’home es caracteritza per l’ús del sexe com a forma de domini sobre la dona. A la plaça del diamant fa un retrat minuciós d'una dona que pateix un procés de pèrdua d’identitat sotmesa a un marit que la desposseix fins i tot del nom.
• Simbolisme: Apareixen motius recurrents (objectes, llocs) amb valor simbòlic, relacionat amb el protagonista.
• Lirisme: Ve donat per l’ús de l’escriptura parlada. Llenguatge viu i col·loquial.

Podem concloure que les novel·les de Mercè Rodoreda són de les grans novel·les de la literatura catalana moderna. La seua obra ve marcada per la Guerra Civil espanyola, una guerra que trenca vides, amors i famílies.