El Naturalisme i el Modernisme: Literatura del segle XIX
El Naturalisme
Al final del segle XIX, la literatura va presentar tres tendències principals: el costumisme, el naturalisme i el realisme.
El naturalisme fou un corrent artístic que intentà explicar el món segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic. S'hi tracten aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i una crítica social pessimista.
Va ser impulsat pel francès Émile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller, considerat l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua. Entre les seues obres destaquen: La papallona, La bogeria i L'Escanyapobres.
El Modernisme
És un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa al final del segle XIX. Va sorgir després de la Renaixença, però en refusà tots els plantejaments. En el nostre àmbit cultural, va ser un intent de transformació i modernització de la societat que va afectar totes les arts amb l'objectiu de crear l'art total.
Tendències modernistes
- Els regeneracionistes: Creien que l'art era un mitjà per a transformar la societat. Pensaven que el nostre país s'havia d'obrir a les tendències progressistes per regenerar-se culturalment i moralment.
- Els esteticistes: Eren partidaris de l'«art per l'art». També creien que la nostra cultura s'havia d'europeïtzar, però, a diferència dels altres, desconfiaven de la capacitat de l'artista per a transformar la societat.
La narrativa modernista
Durant el període modernista, la narrativa viu un moment d'expansió i es dona un augment del públic lector. Destaquen la novel·la breu i el conte. Dins de la novel·la podem diferenciar tres tendències:
- Novel·la rural: Aporta una visió feréstega i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s'oposen a l'individu. Destaquen Raimon Casellas amb Els sots feréstecs, Víctor Català amb Solitud, i Josep Pous i Pagès amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals.
- Novel·la decadentista: La descripció objectiva del món és substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona l'artista. Destaquen Prudenci Bertrana amb Josafat i Miquel de Palol amb Camí de llum.
- Novel·la costumista: Presenta un retrat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític. Destaquen Santiago Rusiñol amb L'auca del senyor Esteve i Joaquim Ruyra. En la narrativa també destaca Eduard López-Chávarri.