El Naturalisme i el Realisme en la Literatura Europea
Què és el Naturalisme i la seva aplicació literària
El Naturalisme es concep com l'anatomia exacta, l'acceptació i la pintura de la realitat tal com és. En aquest corrent, l'ésser humà és vist com un individu miserable, joguina de l'herència biològica i de la fisiologia, determinat per factors inferiors. Aquesta tendència fa que el novel·lista experimenti amb personatges sotmesos a determinades situacions per comprovar com la seva actuació s'explica mitjançant l'herència i les circumstàncies socials.
L'argument de Nana d'Émile Zola
Nana és filla de Gervaise i del borratxo Coupeau. La seva bellesa i el seu caràcter mundà fan embogir els homes que la festegen. El comte Muffat la converteix en la seva amant i la introdueix en la societat parisenca, on ella desperta l'amor i la gelosia de diversos personatges als quals enfronta i destrueix. Sembla que Nana està moguda per un instint destructor, només compensat per l'amor al seu fill Louis. En el remolí de les situacions, el mal es torna contra ella i es veu abandonada per Muffat i arruïnada. El seu fill mor de verola i ella també; la malaltia que desfigura el seu cos i la putrefacció posterior simbolitzen la societat corrupta del Segon Imperi.
Charles Dickens: Oliver Twist i David Copperfield
Charles Dickens va compondre Oliver Twist, obra amb la qual canvia el to paròdic de la seva producció anterior per un altre de més ombrívol i d'ambient desolador, on ha de sobreviure l'orfenet Oliver. Després de publicar algunes novel·les més, escriu la seva obra més celebrada: David Copperfield, una peça amb trets autobiogràfics dotada d'un lirisme nascut de la seva experiència personal.
L'obra de Dickens es caracteritza pels excessos verbals i sentimentals, pels personatges singulars i per la complexitat de les seves trames. Tanmateix, cal reconèixer que aquest autor és un observador crític de la ideologia victoriana, de la qual censura, amb voluntat moralitzant, la ineficàcia i la perversió de les institucions que afecten les vides dels personatges que les habiten.
Fiodor Dostoievski i la condició humana
Dostoievski havia expressat la seva idea bàsica: "tornar-se boig". Així ho va manifestar en una carta al seu germà. Aquest propòsit ja es troba a les seves novel·les anteriors a la seva detenció: els personatges criden, s'insulten i passen de la rialla al plor, de l'èxtasi a la desesperació.
Però la grandesa de Dostoievski no rau en el fet d'imposar la morbosa fascinació de veure'ns com en un mirall deformador, sinó en la seva habilitat de deixar anar ràfegues del món real, palpable, visible i pudent: el món com un malson. No s'interessa tant pels problemes socials com per descriure cambres petites i sòrdides, la fam i els grans àpats; els seus personatges es lliuren totalment als impulsos del cor.
El Realisme a Europa: Gontxarov i Turguéniev
En primer lloc, trobem Ivan Gontxarov (1812-1891), conegut per la seva novel·la Oblomov. El protagonista és un personatge peresós i vulgar que, per desídia, deixa passar totes les oportunitats de la vida. Al final, aquest personatge conformat no és menys feliç que els altres i constitueix un al·legat a favor de les coses naturals contra el dinamisme de la civilització. Oblomov ha passat a ser sinònim d'indolència, un dels grans mals de l'ànima russa.
El segon autor destacat és Ivan Turguéniev (1818-1883). Després de publicar diversos relats i drames, destaquen les seves novel·les Niuada de gentilhomes i Pares i fills. La primera d'aquestes és una cèlebre història sobre un triangle sentimental que reflecteix la mestria de l'autor en el gènere realista.