Nazisme a Alemanya: de la República de Weimar a la dictadura
Nazisme: la fallida de la República de Weimar
La nova república, basada en una constitució àmpliament democràtica, va ser incapaç de crear un sistema polític que volia posar fi al règim. El 1919 es va produir l'aixecament de la Lliga Spartakista, que pretenia proclamar un govern de consells obrers seguint el model soviètic, però va ser reprimit. La situació econòmica també passava per un moment molt difícil: els deutes de guerra i els forts pagaments que Alemanya havia de satisfer als vencedors van originar un augment de la inflació, que va anar acompanyada d'una devaluació del marc alemany. La crisi del 1929 va empitjorar la situació i el país va entrar en una etapa de recessió.
La dictadura nazi
Un decret del govern va prohibir la premsa i les reunions dels opositors. Els assassinats i les persecucions es van multiplicar, mentre que la carrer "Camises Brunes" sembrava el pànic. El 27 de febrer es va produir l'incendi del Reichstag, del qual els comunistes van ser falsament inculpats. La concentració de poder en mans d'Hitler es va completar quan va acumular les funcions de canceller i es va proclamar Führer i canceller del Reich.
La nit dels ganivets llargs (1934), en la qual van morir més de 300 dirigents de les SA, van ser assassinats. Els nazis van transformar Alemanya en una dictadura en pocs mesos. Es van suprimir les llibertats i les garanties individuals. L'administració pública va ser depurada. La nova Gestapo (policia secreta) s'encarregava de la repressió dels opositors. El 1933 es van obrir els primers camps de concentració (Dachau).
Autarquia econòmica i rearmament
La preocupació principal del règim era assegurar una reactivació econòmica que convertís Alemanya en una gran potència mundial. La política nacionalsocialista es va basar en un marcat dirigisme estatal, el qual tenia com a objectiu aconseguir l'autarquia econòmica necessària per convertir Alemanya en un estat autosuficient. Es va donar prioritat a la indústria pesada, sobretot a la d'armament.
El 1936 es va elaborar un pla quadriennal. L'Estat va començar a exercir un intens control sobre preus i salaris amb la finalitat de frenar la inflació, tot realitzant fortes inversions i iniciant nombrosos plans d'obres públiques per posar fi a l'atur.