Neoliberalisme i globalització: EUA, Xile i impactes (1945–1994)

Polítiques nord-americanes 1945–1974

1945–52 ⇒ Truman: Keynesianisme + governació fiscal i política fiscal interna. 1952–60 ⇒ Eisenhower: Expansió, curses d'armament i mccarthisme. 1960 ⇒ Kennedy: Perfil mediàtic i de sensibilitat progressista, + New Frontier. 1963–68 ⇒ Lyndon Johnson: Medicare/Aid, frena el creixement econòmic; Moviment dels Drets Civils. 1968–74 ⇒ Nixon: Watergate: encobriment d'espionatge polític; posteriorment Gerald Ford assumeix la presidència.

Canvis immediats i orientacions ideològiques

Canvi immediat: crisi del capitalisme fordista — no funciona el sistema de noves sucursals i hi ha dèficit comercial als EUA. FRIEDMAN: teories dels "Chicago Boys" aplicades a Xile amb tres efectes principals: creixement de l'economia, augment de la misèria i beneficis capitalistes elevats; és perfecte per als interessos capitalistes. Liberalització: privatitzar, desregular i involució fiscal. Neoconservadorisme: discurs de patriotisme i criminalització dels pobres; rebuig a l'estat-providència. Financiarització: més recursos cap al sector financer i nous productes financers que faciliten el saqueig econòmic.

Desregulació i control dels mercats

Desregulació dels mercats: governs neoliberals i capital controlen multilaterals; desregulació liberal: mercat amb lliure circulació, dumping, baixada d'impostos i serveis; globalització comercial de masses amb mitjans concentrats en poques mans. Predomini de l'economicisme i pensament únic: absence d'alternatives, valors d'esquerres abandonats; els estats distant dels processos multilaterals.

Dòlar, finances i deute extern

Dòlar: moneda amb caràcter imperial. Finances: eliminació de regulacions contra l'especulació; bancs privats inverteixen amb més llibertat de capital. DEUTE extern (1970–82): préstecs del FMI i del Banc Mundial ⇒ rescats i aplicació de plans d'ajustament estructural (PAE).

Comerç, laboral i fiscal

Comerç: lliure competència, sense proteccions per als comerciants nacionals. Laboral: augment de la competitivitat i treball més precari. Fiscal: exempcions, enginyeria fiscal i ús de paradisos fiscals. Farma: drets de patents per sobre de la salut pública ⇒ pràctiques corruptes en alguns casos.

Resultats econòmics i socials

Resultats econòmics: expansió capitalista concentrada; concentració empresarial; desindustrialització a l'Occident; frena el creixement econòmic per l'increment de la desigualtat. Deflació d'inversió productiva: empresaris especulen i no inverteixen en fabricació. Menys drets laborals per augmentar la competitivitat; menor imposició al capital; empreses privatitzades sovint ineficients; més desigualtats socials i internacionals.

Resultats socials: baix nivell de vida i disminució del poder adquisitiu.

Respostes polítiques i moviments (1983–1994)

Esquerra (1983): cas de François Mitterrand — evolució cap al neoliberalisme i promoure la Unió Europea amb criteris de convergència. 1994 Chiapas (EZLN): Subcomandant Marcos; revolta amb reconeixement identitari i reivindicacions de democràcia de base (autogovern). Gran repercussió mediàtica i política.

Alternatives i demandes

Alter (alterglobalització): democratitzar la presa de decisions i controlar el capital (regulació internacional, drets socials i alternatives al model neoliberal).

Resum i paraules clau

• Període analitzat: 1945–1994
• Actors principals: EUA, Friedman/Chicago Boys, multilaterals (FMI, Banc Mundial), moviments socials (EZLN)
• Eixos: liberalització, desregulació, financiarització, concentració empresarial i desigualtat

Nota: S'ha mantingut tot el contingut original corregint l'ortografia, la gramàtica i l'ús de majúscules/minúscules; s'han afegit encapçalaments, ressaltats i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO.