New Criticism: Les Quatre Fal·làcies i el Mètode del Close Reading

No obstant això, les diferències entre el New Criticism, d'una banda, i el Formalisme Rus i l'Estilística, d'una altra, són notables, sobretot perquè els New Critics no disposen d'una sòlida formació lingüística.

Les Quatre Fal·làcies del New Criticism

Els pressupòsits del grup es poden resumir en la denúncia de quatre fal·làcies, trets que hem d’evitar per a fer una bona crítica:

• La Fal·làcia Intencional (William K. Wimsatt): La il·lusió del voler dir, que condueix al biografisme i al relativisme.
• La Fal·làcia Afectiva (William K. Wimsatt): La il·lusió psicològica, que condueix al subjectivisme i a l'impressionisme.
• La Fal·làcia del Mimetisme i de l'Expressivitat de la Forma (Yvor Winters): Per la qual el text literari és interpretat com a imitació d'una realitat exterior o de les experiències de l'autor. Aquesta fal·làcia implica tractar d’explicar el text com una realitat del que passa fora del text, o trobar-hi experiències biogràfiques de l’autor.
• La Fal·làcia de la Comunicació (Allen Tate): Per la qual el text literari comporta doctrines particulars que el crític ha de distingir i interpretar. No sempre les obres tracten la defensa d’una ideologia o doctrina, ni la del crític ni la de l’autor.

La Crítica Literària i el Close Reading

La crítica literària dels New Critics havia d'evitar incidir en aquests quatre equívocs i ocupar-se de l'estudi del text literari en si mateix mitjançant una lectura detinguda i estricta, anomenada Close Reading. Aquesta lectura de proximitat de l’obra, mitjançant una anàlisi estricta, està directament relacionada amb el Nou Criticisme. L’autor representatiu esmentat és Ronald S. Crane.

L'Escola Neoaristotèlica de Chicago

Coetània del New Criticism, i en gran manera coincident amb els seus plantejaments, encara que amb una menor projecció exterior, és l’activitat teoricocrítica de l’Escola Neoaristotèlica de Chicago. El seu principal objectiu a propòsit de l’activitat criticoliterària és el de determinar la racionalitat intrínseca de la construcció de l’obra d’art verbal, intentant descobrir i explicar l’organització, les proporcions i les interconnexions de les parts del text literari per a posar en relleu la seva estructura formal global.